Voldria presentar-vos un paisatge que em fa sentir bé, un lloc estimat. La conca del Duran, a Cerdanya. Una vall, variada i de dimensions reduïdes, que val la pena descobrir. Entre mil i tres mil metres d’altitud.
Una bona mostra és la circular entre pobles: Éller i Meranges. Dues hores llargues, un matí escàs. L’itinerari que farem és prou marcat i evident com per no provocar confusió. Diferents estudiosos s’han fixat en la vall: el geògraf Pau Vila ens parlava d’Éller i de l’aprofitament de la fonda canal del riu. Cap a aquest riberal és on ens dirigirem des del replà que ocupa el poble. Un cop vora el riu, el camí remunta entre avellaners, verns, cirerers,…, fins a Meranges.
El pioner de l’excursionisme Cesar August Torras, a primers del segle XX, també s’hi referia: “El fons de la vall, d’origen glaciar, és cobert de camps i prats“.
La tornada, planera, tot resseguint el camí històric, ara pista de terra, ens dóna idea del traçat que hem fet a l’anada i és llavors quan m’adono que és una vall de proporcions humanes.