Des de fa ja alguns anys, la bibliografia pirinenca i pirineïsta no para de créixer. Estudis històrics, treballs geogràfics, guies excursionistes, novel·les i reedicions de textos antics arriben a les lleixes de les llibreries. La tasca d’algunes editorials del territori i de fora posa al mercat una fornada de llibres que, cadascú des del seu vessant, aporta una munió d’informació dels Pirineus i del món pirinenc enormement enriquidora. Durant anys els lectors del vessant sud havíem envejat la riquesa bibliogràfica del vessant francès i, malgrat que les diferències són encara grans, poc a poc es van retallant i els nostres llibres van millorant i en augment.
Avui en volem destacar dos molt concrets i que creiem especialment significatius: Maleïda. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto, de Bernat Gasull i editat per Verdaguer Edicions, i el volum Pels Alts Pirineus, 1896-1897, d’Edward Harold Spender i Hubert Llewellyn Smith, amb traducció i edició de Dídac Ettinghausen, publicat per Garsineu Edicions dins la seva col·lecció Biblioteca Pirinenca.
Verdaguer al Pirineu
L’estiu de 1882 i 1883 Verdaguer va realitzar dos importants viatges-excursions al Pirineu per documentar-se i preparar l’edició del seu cèlebre poema Canigó. Tanmateix, no es tenien gaire detalls de la seva estada pirinenca. Se sabia que havia pujat a la Pica d’Estats, que havia anat cap a l’Aneto, havia creuat la Val d’Aran, ascendit pics d’Andorra, però poca cosa més. Verdaguer va escriure unes notes a tall de diari de viatge en unes llibretes que durant molts anys van restar inèdites. Diversos erudits i historiadors havien estudiat aquests viatges (JM Casacuberta, Narcís Garolera, Curt Witlin) i ara, a aquesta llarga nissaga d’estudiosos, s’hi afegeix el treball que el jove i apassionat verdaguerià Bernat Gasull i Roig ha publicat. L’obra és el resultat dels anys de recerca de l’autor seguint les passes de Verdaguer pel Pirineu. Bernat Gasull ha refet la petjada del poeta des de la visió excursionista i muntanyenca, per intentar aclarir i precisar la ruta exacte, però també per escatir moltes informacions i circumstàncies que les llibretes no aclarien, ja que eren notes personals sense intenció de publicar i, per tant, amb moltes mancances.
Gasull ressegueix amb tot detall la travessa de 1882 de la Seu d’Urgell fins el massís de la Maleïda amb l’ascensió al cim de l’Aneto. El llibre s’estructura en dos nivells de lectura: la transcripció dels originals de Verdaguer i la redacció de Gasull, amb la seva experiència i coneixements al cap de 130 anys. Eventualment s’hi descriu a tall de guia el detall d’alguna etapa concreta i nombroses notes a peu de plana completen el text. Gasull treballa a partir de les transcripcions de Garolera i també a partir de transcripcions pròpies dels originals que restaven inèdits. Ha seguit quasi paraula per paraula els manuscrits de les llibretes, per desxifrar-les fins al menor detall i no perdre res. Fa un treball de recerca completíssim, acudint a tota mena de fonts i a la bibliografia més actual. Intenta seguir sempre que pot el mateix camí emprat per Verdaguer, sovint del tot perdut, però també a cops recuperat i senyalitzat.
El resultat és un treball excepcional, d’enorme rigor, minuciós fins a l’obsessió, amb vocació d’exhaustivitat, on Gasull hi aboca el coneixement d’un segle d’estudis sobre Verdaguer i la seva experiència, que és gran.
Es perfila un Verdaguer d’una peça, valent i ardit, a cops fins i tot temerari, quasi un atleta, aparentment aliè al cansament, que viu una aventura personal, muntanyenca, excursionista i literària de primer nivell, absolutament extraordinària.
Un dels mèrits d’aquest llibre es posar en valor la faceta de Verdaguer com a excursionista i reivindicar la seva petja en uns llocs on molts pocs catalans s’atrevien a anar i també situar Verdaguer, amb les seves ascensions i travesses, al mateix nivell que alguns dels pirineïstes francesos i estrangers del seu moment.
Un dels punts clau i sovint objecte de debat en el món excursionista és la resposta a la qüestió de si Verdaguer va assolir l’estiu de 1882 el cim de l’Aneto. Gasull afirma amb claredat que si que el va fer, ja que així ho recull el mateix Verdaguer en el seu text original i no hi ha raons per dubtar de la seva paraula.
Dos anglesos pel Pirineu
El llibre de Garsineu recull les fotografies i textos dels viatges i excursions que dos anglesos, Edward Harold Spender i Hubert Llewellyn Smith, van dur a terme els estius de 1896 i 1897, amb ascensions i travesses pel cor de la serralada.
S’estructura en tres grans blocs. En els dos primers, Spender explica les excursions que van realitzar entre Acs (Arieja) i Laruntz, per les contrades de l’Alta Cerdanya, Andorra, Pallars, Aran, Benasc, tot el Pirineu gascó i Alt Aragó. El seu objectiu era conèixer i ascendir els cims més importants i seguien recorreguts d’alta muntanya, amb guies locals. Al tercer bloc, escrit per Smith, es recullen informacions de caire general dels Pirineus.
És de justícia assenyalar que el llibre s’obre amb una llarguíssima introducció de quasi 150 planes redactada per Dídac Ettinghaussen, que és un treball modèlic. L’editor, traductor i autor de notes fa una completa introducció a la història del pirineïsme, una biografia acurada dels dos anglesos i aporta un volum d’informació col·lateral, de les tendes de campanya a les càmeres fotogràfiques, molt rigorosa i del més alt nivell.
En aquestes planes acompanyem als valents anglesos en les ascensions a cims importants, que relaten detalladament, com ara l’Aneto, el Posets i altres, però no es limiten a una ressenya esportiva, sinó que ho enriqueixen amb estudis històrics i polítics d’Andorra, una feliç anomalia que els té fascinats, i també s’interessen per monuments, costums i altres detalls de les contrades que visiten.
En el llibre dels anglesos observem que són gent de caràcter, valenta, fascinats per les muntanyes pirinenques, però també per la seva gent i els seus pobles. Es meravellen per la natura i els cims, alhora que s’interessen pels nadius, per pastors i pagesos i els pobles per on transiten.
Una mirada complementària al Pirineu
Els dos llibres són obres amb un origen clarament muntanyenc, ja que recullen o transcriuen excursions i ascensions, i per tant permeten un primer nivell de lectura de caràcter pirineïsta. És a dir, com a textos inserits en l’exploració de les muntanyes pirinenques per muntanyencs de fora. I el seu valor en aquest àmbit no és menor ni gens menyspreable. Tanmateix l’interès d’ambdós llibres no es limita a aquest àmbit. A més a més de tota la informació pirineïsta que aporten, la lectura dels dos llibres ens acosta al Pirineu del tombant de segle, amb deu anys de diferència i amb dues perspectives distintes, però clarament complementaries. Un text es fonamenta en les notes d’un capellà ardit i valent, empeltat per la sava cultural de la Renaixença, mentre l’altre ens aporta la visió de dos viatgers anglesos de tall romàntic.
Ambdós llibres conformen una mena de reportatge social, geogràfic, cultural, muntanyenc, naturalístic de les contrades pirinenques que ens permetrà mirar-les amb nous ulls i amb molta més informació. És molt important i interessant l’esforç de contextualització històrica, social i cultural, amb molta informació complementaria que dibuixa un fresc atractiu i molt ben enquadrat. La lectura del paisatge, del territori i de l’època resta enormement enriquida després d’aquest lectura. Per tant en aquest segon nivell de lectura disposem de dos llibres molt interessants per conèixer els pobles, els pastors, els caçadors i altres elements del món pirinenc que són tota una novetat.
I també voldria destacar especialment el treball dels autors-editors, Bernat Gasull i Dídac Ettinghausen. La metodologia emprada és del màxim rigor, el treball de recerca i contextualització exhaustiu i la cura en la transcripció dels textos modèlica. El seu treball és d’altíssim nivell. Dos autors joves dels que podem esperar nous fruits de les seves recerques que ens acostin noves perspectives del món pirinenc en textos tan enriquidors com aquests, que no haurien de mancar en cap biblioteca.