L’any 1963, la meva tieta Lourdes Munné va prendre possessió de la plaça de mestra a l’escola d’Estana. Perquè algú li fes companyia, la seva germana, o sigui la meva mare, m’hi va fer anar a mi. Amb només 7 anys vaig esdevenir un “homenet fet per força”, com m’anomenava el Cisquet de cal Guerra, el més gran de la classe de tretze alumnes de l’escola.
Els dissabtes, la tieta i jo, matinet de matinada, baixàvem amb el jeep del Peret que transportava la llet. A Martinet, agafàvem l’Alsina fins a Puigcerdà, on ens trobàvem amb la mestra d’Olopte, per passar el cap de setmana. El dilluns a trenc d’alba, tant si era tardor, com hivern o primavera, sortíem fosc i negre de l’hostal Martinet, travessàvem el Segre pel camí de Montellà, al cap d’uns deu minuts creuàvem el pontet del torrent del Cabiscol, passàvem davant del casalot de Rovillec i, deixant a mà esquerra el camí de Villec i Bastanist, enfilàvem amunt per les dreceres, cap a Estana.
Mai oblidaré la visió imponent de les penyes del Cadí des del coll de Víllec a les primeres clarors de l’albada i la veu de la meva tia, que em recitava emocionada els versos de mossèn Cinto:
“de l’estèril Cadí per lo crestall,
on l’estràmpol isard per refrigeri
troba sols, amb lo liquen de l’altura,
les perles de l’aurora i l’aigua pura
de la font regalada del Cristall”
Pel parc natural del Cadí-Moixeró hi ha infinitat de rutes, notablement la que porta a Prat de Cadí. Jo us proposo recórrer les antigues dreceres que menen a Estana, avui recuperades. Acostar-se a les roques ciclòpies a poc a poc, anar enfilant-vos, gaudir d’Estana, que es conserva gairebé igual que fa cinquanta anys, sols que ara “amb més invent”, com diuen allà dalt, i a les cases hi ha llum i telèfon i televisió i aigua corrent, coses que no hi havia llavors, quan anàvem a la font a pouar aigua amb llum de carbur. Fet el passeig pel poblet, pugeu fins al pla de l’Àliga, des d’on es contempla una visió de 360 graus que domina bona part de la Cerdanya, des del Carlit fins al Perafita, des de la Tosa d’Alp fins al Baridà. Torneu de nou a Estana per fer un mos a cal Basté i després agafeu el camí de Béixec, i baixeu de nou fins l’antic molí del Cabiscol, on ara hi ha el Parc dels Búnquers de Martinet, una pàgina insòlita d’un temps de guerra, molt interessant de visitar.
