L’any 2020 vam descobrir la necessitat de natura que té la societat, sobretot desprès d’haver estat confinada. Racons, senders, rius i gorgs han estat colonitzats per la població buscant un respir o experiències més properes. Aquesta colonització s’ha limitat a certs espais perquè són coneguts, perquè s’han recuperat o perquè s’hi troba infraestructura annexa (per exemple, aparcaments). En alguns casos, la colonització ha sortit a la televisió i a la premsa pel mal que se li ha fet a l’entorn rural. Significa això que hem de tancar aquests espais a la gent? Rotundament, no. La natura necessita que es recuperin més espais per a que, així, es diversifiquin els destins. També hem d’educar la gent en el respecte al medi i això no s’aconsegueix amb prohibicions sinó amb obertura. Tots els pobles haurien de recuperar aquells senders que antigament servien de connexió entre masos i altres pobles, que ens portaven a llocs especials, ermites amagades, fonts…
Dels 23 municipis que hi ha a l’Alt Camp, 10 no arriben a 500 habitants. Això és encara pitjor a la comarca veïna de la Conca de Barberà: dels 22 pobles, 12 no arriben als 200. En altres comarques del Camp de Tarragona la situació no és gaire diferent. Una part dels ingressos d’aquests pobles va en funció de la seva població. Els pressupostos dels ajuntaments són els que són, independentment que puguin rebre ajudes dels diferents consells comarcals o de la Diputació. En proporció, i per habitant, aquests municipis reben més quantitat de diners, però han d’oferir els mateixos serveis que d’altres més grans.
Les nostres muntanyes són un gran bé natural, però les tenim descuidades.
L’abandonament dels conreus en zones difícils han fet que s’hagin vist envaïdes pels boscos. Això no hauria de ser un problema, però la falta de cura i el canvi climàtic no són d’ajuda. En els últims anys no tan sols s’han degradat les nostres muntanyes, sinó també els camins que anaven a racons màgics. Estem perdent patrimoni natural i cultural, o no són cultura també les parets i les cabanes de pedra seca, les fonts, els masos?
En l’àmbit d’actuació de l’Associació per la conservació i millora de forests del Camp de Tarragona hi ha molts i variats grups o entitats ambientals: alguns dedicats a l’educació ambiental, d’altres a la denuncia, uns altres a la defensa dels animals, a la defensa de territori, a la promoció de les agricultures ecològiques, a la defensa dels rius, molts al voluntariat i tots aporten de maneres diferents el seu saber en la defensa del medi ambient. Volem ser un més, però aportant alguna cosa diferent.
La missió de l’associació es promoure la creació, recuperació i manteniment de senders i camins de ferradura, en tot cas no motoritzats, tant històrics com de nova creació, i organitzar treballs de recuperació mitjançant voluntariat dels elements artístics i/o culturals, a la vora o en el recorregut d’aquests senders (per exemple, recuperació de cabanes, parets de pedra seca… L’objectiu d’aquestes actuacions és permetre un millor coneixement de la natura, que alhora pugui ser un element de gaudi per a la població en general, i la implicació social en forma de voluntariat ambiental que ajudi a completar i donar a conèixer els projectes desenvolupats.
La visió de l’associació es convertir-se en un referent de la col·laboració publico-privada, aportant recursos des de les empreses per poder desenvolupar projectes en l’àmbit públic del petits pobles i que resultin en un benefici per a tota la societat. També li agradaria que els seus projectes es convertissin en un element que contribuís a difondre el respecte i la convivència de tota la societat amb la mare natura.
Finalment, els valors de la nostra associació són la cura i manteniment amb compromís i respecte pel medi natural i pels elements artístics i/o culturals presents en ell, minimitzant els impactes negatius i promovent el respecte a la natura, la muntanya i els seus habitants; impulsar el voluntariat i la col·laboració de la ciutadania com a eina complementaria de les brigades de senders; ser transparents en tots el projectes que es desenvolupin i en els seus mitjans de finançament; divulgar totes les accions que executi l’associació, tant les desenvolupades gràcies al finançament de les empreses com les desplegades a través de la participació del voluntariat, atès que són tan importants unes com les altres i complementàries.
