Artur Peguera – el Camí de l’Aigua

Escollir un traçat per convidar a una caminada és fàcil i complicat alhora. Senzill, perquè la meva terra està sembrada de camins i paisatges increïbles; complicat, perquè, de tan bonics que són, costa fer la tria. N’hi ha un, però, que no us podeu perdre de cap manera: el Camí de l’Aigua.

Des de l’inici, al monestir de Lavaix, us anirà mostrant tots els colors i fragàncies de la Ribagorça, mentre aneu descobrint un seguit de pobles orgullosos que es resisteixen a ser eliminats del mapa. La Noguera Ribagorçana ens acostarà al casc antic del Pont de Suert –mereix una visita- i, remuntant-la, arribarem a l’ermita de la Verge del Remei. Aquí ja ens acompanyarà la música de les aigües de la Noguera de Tor. Admirarem el pont de pedra, ens enfilarem cap a Llesp per un corriol escortat per roures centenaris i baixarem fins al pont de Saraís. Queda la part més exigent, però les contínues postals ens ajudaran a passar els quilòmetres. Primer, deixarem a l’esquerra Cóll i Cardet, a l’espera del Salencar de Barruera. Falta pujar a Boí, tot contemplant el panorama, i estirar la caminada a Caldes, en companyia de pins i avets i la protecció de les muntanyes. Arribarem al balneari convençuts d’haver assistit a un espectacle únic.

Si en aquest punt us sentiu fatigats, penseu que el meu pare feia el recorregut, dia sí i dia també, carregat amb la saca de correus. És clar que, d’això, ja fa més de 60 anys…

Autor/a

Artur Peguera i Anoro (El Pont de Suert, 1964) és periodista i presentador d’Esports de Televisió de Catalunya. Es va criar jugant al carrer, amb plena llibertat, fins que als 10 anys va marxar, per motius familiars, cap a Galícia. Al cap de tres anys, tornava cap a Catalunya i, des de Lleida, tornava a sentir l’atracció de l’Alta Ribagorça. Avui és un gran amant de la muntanya. Segons l’estació de l’any, camina, corre, escala, navega o esquia. Enveja la gent que ha tingut el valor de desafiar les dificultats que comporta viure als pobles de muntanya: Gràcies a ells, ara hi podem tornar nosaltres afirma amb rotunditat. I és que l’entorn pirinenc l’apassiona: les muntanyes que s’alcen cap al cel, els estanys atrevits, els boscos frondosos i, com no, els quilòmetres i quilòmetres de camins per descobrir-los. Vol continuar creixent, com a periodista i com a  persona, mentre passeja orgullós pel casc antic del seu poble o visita amb els amics les esglésies romàniques de la comarca. Respira amb intensitat i emotivitat els paisatges de la infantesa. Els Pirineus són el seu país!

(Semblança de Josep Maria Rispa)

Fitxa Tècnica

Caminada: Monestir de Lavaix (el Pont de Suert) – Caldes de Boí (la Vall de Boí)

Recorregut: Lineal

Distància: 27,9 km (només anada)

Ascens acumulat: 880 m

Descens acumulat: 260 m

Altitud mínima: 822 m

Altitud màxima: 1.470 m

Durada aproximada:  8 hores

Dificultat física SENDIF:

Dificultat tècnica SENDIF: