Què és més valuós, el conjunt d’esglésies romàniques del Pirineu o la xarxa de camins i senders que comunicaven la miríada de pobles de la serralada?. És una pregunta que m’he formulat sovint, sense resposta clara. El que sí que és segur és que la suma d’ambdós constitueix un riquíssim tresor fruit de les ambicions, els projectes i el treball de generacions d’humans que s’endinsen en la nit dels temps. Però, i la natura, en el sentit en que genèricament s’interpreta aquest mot?. Deia Aristòtil que “la natura no fa res en va”. Si la felicitat és l’estat d’ànim que es complau en la possessió d’un bé, la natura i el paisatge (resultat en bona part de la intervenció de l’home), són el més gran fons artístic al nostre abast.
Us aconsello vivament que experimenteu el plaer de passejar pel bosc en aquell moment màgic de la sortida del sol, immediatament després de “l’albada de dits rosats” que cantava el clàssic, quan la fauna silvestre és més present, quan els arbres i les plantes es desperten i s’acomoden per a rebre el nou dia que està naixent. És clar, paladejar un moment tan singular s’ha de fer sense presses. Gregorio Marañón escrivia, referint-se al segle XX: “En aquest segle acabarem amb les malalties, però ens mataran les presses”. El mateix es pot afirmar sense dubte dels nostres dies excessivament trepidants.
Hi ha bàsicament dues maneres de conèixer el món. Una és el viatge a exòtics destins, a països llunyans als que ens atansarem de forma superficial i turística, col·leccionant selfies i postals. L’altra, més tranquil·la i més profunda, amb la visita pausada al nostre paisatge proper, a voltes immediat, sempre més íntim, als boscos, prats, rierols i turons familiars, amb els ulls ben oberts i les antenes posades. Observarem atònits la bellesa dels pas ineluctable de les estacions, les variacions de la llum al llarg del dia, el diàleg constant entre la fauna i la flora, la immarcescible saviesa de la mare natura. Per a aquesta segona manera de copsar el país, l’eina imprescindible -per fortuna!- són els senders, és el senderisme. Animeu-vos!
