M’agrada caminar i m’agrada volar. En realitat podríem dir que m’agraden les activitats a l’aire lliure en general. M’agrada volar pel mateix motiu que m’agrada anar d’excursió: gaudir de la natura i contemplar paisatges bonics des d’una perspectiva inèdita, més que no pas per practicar un esport d’aventura, tot i que també m’abelleixen les activitats d’aquesta mena. Amb alguns companys algun cop hem volat junts per compartir paisatges i experiències. És especialment satisfactori volar amb algun agent rural que coneix fil per randa el territori i t’explica els noms de cada prat o l’últim lloc on van localitzar un ós, o amb algun paisatgista que et fa descobrir dimensions que jo seria incapaç d’endevinar, o amb un bomber que rememora des de l’aire com van gestionar un incendi forestal l’últim estiu.
Sovint em plau de refer una ruta que prèviament he fet a peu. Per exemple, si un dia pujo al Puigmal o al Carlit m’agrada de tornar-hi al cap d’uns dies amb avioneta i refer la ruta des de la collada de Toses, seguint la carena fins al Puigmal, deixant Núria a la dreta, i seguint des del coll de Finestrelles, cap a Sallagosa i el coll de la Perxa, per endinsar-me al Capcir i acaronar el cim del Carlit. O tornar a Montserrat amb la mare sexagenària d’uns bombers del GRAE que, quan passem volant nosaltres, despleguen una enorme pancarta de felicitació d’aniversari des del cim del Cavall Bernat. O refer des de l’aire tota la travessa dels Carros de Foc, entre l’Aran, el Pallars i l’Alta Ribagorça, després d’haver-hi passat una setmana caminant…..
Però també és molt bonic de resseguir la Costa Brava des de l’aire, de Blanes a Roses, contemplant cada cala i cada penya-segat, mirant de recordar-ne el nom, cercant els camins de ronda que prèviament he caminat, i després vorejar el massís del cap de Creus amb la seva infinitat de caletes i viaranys, per arribar fins a Banyuls de la Marenda, i tot remuntant la vall del Tet, arribar a la Cerdanya, deixant a la dreta Perpinyà, Mont Lluís i la serra de Madres, i a l’esquerra el Canigó, les gorges de Carançà, la vall d’Eina, i Cambra d’Ase, per aterrar a l’aeròdrom d’Alp.
Una altra ruta de gran interès paisatgístic és la ruta del Segre, des del seu naixement a Llo, creuar cap a Llívia i Puigcerdà, sobrevolar Bellver, i anar seguint el riu fins a la Seu d’Urgell –on, si et ve de gust, pots aterrar al nou aeròdrom-, per continuar cap al pantà d’Oliana, i anar baixant cap a la Noguera i el Segrià, contemplant els rius tributaris del Segre: la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Cinca, fins a arribar a Mequinensa, on, tot recordant Jesús Moncada, trobem l’Ebre. Llavors, només cal seguir la ruta del riu més cabalós de Catalunya, albirant el castell de Miravet, el Montsià, el Mont Caro, i, sobretot, el punt final de trajecte: el Delta de l’Ebre.
Podríem afegir molts d’altres exemples, perquè les possibilitats de fer aeroturisme a Catalunya són infinites. Sobretot si l’objectiu és conèixer més i millor el país, copsar una nova dimensió d’un territori privilegiat. Si, a més, abans l’hem trepitjat pas a pas, poble a poble, cim a cim, encara gaudirem més.
Informació útil
Aeroport Andorra-la Seu www.aeroportandorralaseu.cat
Aeròdrom de la Cerdanya www.aerodromlacerdanya.cat
Aeròdrom d’Empuriabrava www.skydiveempuriabrava.com
Aeroclub de Lleida www.reialaericlublleida.org
Aeroclub de Sabadell www.aeroclub.es
Més informació: Valentí Sallas ()