S’altesa reial i imperial Lluís Salvador d’Àustria – Toscana, arxiduc d’Àustria i príncep de Bohèmia, Hongria i la Toscana, a més de naturista, etnògraf i gran coneixedor de bona part de les llengües clàssiques d’Occident, era un gran enamorat de les illes Pitiüses i de Mallorca, on es va establir el 1872 en l’extensa finca de Miramar, ubicada al costat de la Mediterrània entre els termes de Valldemossa i Deià (actualment es pot visitar un museu dedicat a la seva persona al palau de son Marroig, al bell mig de la finca). Són conegudes les seves trobades amb intel·lectuals de l’època com Santiago Rusiñol, Mossèn Cinto Verdaguer o Miguel d’Unamuno.
La finca de Miramar es troba enclavada entre el mar i els cingles de son Rul·lan, unes imponents parets d’uns 900 metres d’alçada per on l’arxiduc va fer construir un camí d’aproximadament 1 km amb la tècnica de la pedra en sec just al vessant de la cinglera… Les vistes que es poden gaudir des d’aquest indret expliquen clarament el perquè d’aquest caprici.
Des del camí de s’Arxiduc s’obtenen unes espectaculars vistes de tota la marina que s’estén des del port des Canonges fins els penya-segats que guarden la sortida del port de Sóller i, girant-nos 180º, es pot veure la badia de Palma o cims tan rellevants com el Galatzó o es Teix.
Sense cap dubte aquest és un indret d’obligada visita per tots aquells que desitgin caminar i conèixer la Serra de Tramuntana. No és l’únic indret recomanable (n’hi ha desenes), però de ben segur és el més rellevant des d’un punt de vista paisatgístic.
Per arribar al camí de s’Arxiduc des de Valldemossa cal ascendir per un camí que s’enfila per la muntanya del Voltor, finca particular on s’ha de demanar permís de pas com a mínim un parell de dies abans (via whatsapp: 619591985, o via e-mail: ). Al cap d’aproximadament una hora d’ascensió s’arriba al pla del Pouet, ocupat per un espectacular alzinar sobre terreny rocós i pedregós, on es poden veure força vestigis de l’explotació forestal de la Mallorca de fins a mitjans del segle XX: pous de glaç, pous de calç (estem en unes muntanyes d’origen calcari), rotlos de sitja on s’hi alçaven les carboneres per fer carbó d’alzina, barraques de carboners, cisternes d’aigua…
Un cop travessat el pla del Pouet cal ascendir de nou fins el coll de Sant Gallard i, des d’aquí, accedir directament al camí de s’Arxiduc. Una alternativa és desviar-se cap a l’oest, una mica abans del coll, per acostar-se a la cinglera i gaudir de les magnífiques vistes sobre la costa que ofereixen els miradors de Ses Puntes, sa Talaia Vella i el Refugi de s’Arxiduc, des d’on es torna a davallar fins el coll de Sant Gallard.
Quan aconseguim recuperar-nos de l’impacte visual i emocional del camí de s’Arxiduc, podem ascendir al puig del Caragolí, que es troba al final del camí, o bé iniciar un vertiginós descens per la part més oriental dels cingles de son Rul·lan que ens durà, després de travessar, ja a la part més baixa, boscos d’alzina i pi i olivars centenaris, fins al preciós poble de Deià, final de l’excursió.
Aquesta ruta forma part del GR-221 (ruta de Pedra en Sec), que travessa de sud a nord la Serra de Tramuntana (des d’Andratx o Sant Elm fins a Pollença) en un recorregut total d’uns 130 km.
Val a dir que, tot i els esforços del Consell de Mallorca, el rebuig de bona part dels propietaris de les finques per permetre el pas dels caminants en la part sud de la serra de Tramuntana (la majoria d’aquestes finques son vedats de caça dedicats a la cabra salvatge) fa que fins a Deià els camins estiguin pobrament senyalitzats i no hi hagi una estructura de refugis implantada… Afortunadament, aquest escenari canvia radicalment a la resta de la ruta, de manera que entre Deià i Pollença la senyalització és perfecta i hi ha una xarxa de refugis que permet fer còmodament la part nord de la serra.
