SECCIÓ: EL MIRADOR

Una altra manera de caminar per la muntanya

En els darrers anys s’estan desenvolupant un seguit de productes de senderisme a partir de la recuperació del viari tradicional, els quals s’han incorporat en el catàleg d’ofertes turístiques de l’Alt Pirineu i Aran i estan contribuint a la diversificació de l’economia i a la desestacionalització de les activitats. A partir de la iniciativa del sector privat i de l’impuls dels ens locals i les administracions públiques, amb la col·laboració de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), i l’aposta pel senderisme pren una dimensió que comporta uns efectes beneficiosos:

1.-Posa en valor un patrimoni en estat sovint precari, quan no desaparegut -com diu l’escriptora pirinenca Núria García Quera “els camins vells són l’únic patrimoni que per ser conservat ha de ser trepitjat“-.

2.-Vincula els territoris, els projectes i els seus actors de cara a reforçar la personalitat del senderisme pirinenc.

3.-Implica la població local, tant en la restauració – identificació dels camins, coneixement de les tècniques constructives tradicionals, de la toponímia …-,com en l’ús -els autòctons són els usuaris principals dels camins-.

4.-Dinamitza l’economia a través d’un model de desenvolupament que se centra en una activitat respectuosa amb el medi.

Si bé el caminar per caminar ja és aconsellable, ni que sigui en termes estrictament de salut i benestar, el concepte de senderisme tendeix a associar la infraestructura viària amb uns costums, amb unes històries -reals o de ficció-, amb uns paisatges i, en definitiva, amb un relat que li proporciona un valor afegit i que fa l’itinerari més atractiu als ulls del caminant. En el territori pirinenc hi ha un munt de propostes que, amb diferent llargària, durada, entorn o grau de dificultat, tenen aquest component cultural.

Alguns exemples. Amb un vincle directe amb el món de la literatura, Un ramat de camins, ruta que, a partir del llibre Nou viatge al Pirineu, de Núria Garcia Quera, ressegueix l’itinerari que van fer plegat l’any 1956 els escriptors Josep Maria Espinàs i Camilo José Cela; Buscant la creu de Saraís, un recorregut de descoberta per la Vall de Boí de la mà de la intrigant novel·la històrica de Jordi Badia i Luisjo Gómez; Pels camins de les veus del Pamano, rutes impulsades ran de la publicació de l’obra de Jaume Cabré, que discorren pels escenaris de la Vall d’Àssua, o la Ruta literària Ruiz Zafón, un itinerari urbà pels indrets de Puigcerdà que emmarquen la novel·la El joc de l’Àngel, d’aquest exitós autor barceloní.

En relació amb els fets històrics -bé que també novel·lats-, El camí de l’últim càtar, una proposta que reprodueix l’accidentada travessa final de Guilhem de Belibasta, a principis del segle XIV, per les terres del Comtat d’Urgell i que va culminar amb la seva execució a Carcassona. I amb les activitats tradicionals, El cinquè llac, itinerari prepirinenc que circula pels camins que unien els pobles -alguns ara deshabitats- i que feien servir els pastors i els seus ramats, amb el reclam de l’estany de Montcortès; o La mina Victòria, trajecte que parteix del nucli aranès d’Arres de Sus i que dóna accés als jaciments de zenc i plom, alhora que mostra les dures condicions de treball i de vida dels miners en un entorn d’imponents paisatges alpins.

Són uns pocs exponents que serveixen, però, per il·lustrar les múltiples opcions a l’abast de qui es vulgui calçar les botes i penjar-se la motxilla amb ganes d’entendre el que ens expliquen els camins. I ho podrà complementar amb els serveis d’una empresa de guiatge -que,de ben segur, farà més enriquidora l’experiència-, amb la gastronomia local, amb un allotjament per a tots els gustos i necessitats i amb una àmplia agenda d’activitats culturals.

(L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, IDAPA, treballa des de fa anys per al valorització i la promoció dels recursos senderistes pirinencs. Ho fa específicament a través de la Taula de Senderisme que reuneix a respresentatnts de tots els col.lectius del sector amb la rinalitat de dissenyar i executar el programa anual d’activitats, constituir un espai d’intercanvi i de debat, i sobretot, generar una estratègia conjunta, amb perspectiva reginal, del sector del senderisme. Mes informació www.idapa.cat)

 

 

 

 

Aquest mes, la secció presenta un article elaborat per la secretaria tècnica de la Taula de Senderisme de l’IDAPA que ens parla de l’oportunitat que suposa per als territoris el vincular els camins amb històries, reals o de ficció, car els fan més atractius a ulls del caminant . Si l’escrit és interessant, ho és també el marc on es publica: la revista CadíPedraforca, de periodicitat semestral, abasta les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell i s’ha convertit en un referent, tant per l’excel·lent format de l’edició impresa com per la cura amb què es tracten els continguts. El dossier central d’aquest número 16 està dedicat als mestres i a les escoles. No us el perdeu!