Són molts els llocs de la serralada pirinenca que considero imprescindibles per a tots aquells que gaudeixen calçant-se unes botes i desgastant la sola. El ventall de possibilitats és molt ampli i cada rang altitudinal té el seu al·licient. En aquesta ocasió, per això, he escollit una ruta que discorre per cotes mitjanes, pels vols dels mil cinc-cents metres, en un espai ideal per observar les fortes relacions que la societat té amb la natura. I és que aquest recorregut proposa un viatge vertiginós per terres ribagorçanes tot descobrint elements geomorfològics molt rellevants, al mateix temps que un ric patrimoni industrial que no em canso mai de visitar, i mostrar.
El Sender de la Creu és un curt recorregut circular, però molt espectacular, que en gran part segueix un estètic camí tallat a la roca per sota del qual hi circula un canal de derivació construït a mitjans del segle XX per la desapareguda companyia hidroelèctrica ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana), que enguany compleix setanta cinc anys de la seva fundació. De fet, són dos canals que convergeixen a la cambra de càrrega de la central hidroelèctrica de Senet, que, val a dir, es va inaugurar el 1951, convertint-se així en la primera que va posar en funcionament l’ENHER. D’una banda, un dels canals porta aigua de la Noguera Ribagorçana, donant així també continuïtat a l’aigua turbinada per la veïna central de Moralets, i, de l’altra, un altre canal condueix les aigües del barranc de Llauset des de l’assut de Morelló fins a la cambra, i el consecutiu “Salto” de Senet que espetega a la central.
Aquest ja històric camí circula per una paret d’uns dos-cents metres d’altura a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, fet que li atorga unes magnífiques vistes de la vall de Barravés, una vall compartida entre Aragó i Catalunya. El punt de partida és el poble d’Aneto, al terme municipal de Montanui, en territori aragonès. Tanmateix, a cops, les línies elèctriques existents perjudiquen tal exuberant paisatge, però alhora també expliquen la importància dels Pirineus en el desenvolupament industrial del país: i és que aquest indret es pot considerar clarament patrimoni hidroelèctric, amb el valor afegit de què es pot gaudir practicant senderisme en una magnífica excursió circular.
Així mateix, canviant la mirada, el paisatge que veiem aquí és enorme, ja que, al cap i a la fi, ens trobem al Pirineu axial, molt a prop de “gegants” de tres mil metres com el pic de Vallhiverna o el tuc de Molières, allí on neixen les aigües que per aquí hi circulen i punt d’inici de les grans glaceres pleistocenes que van esculpir aquestes roques durant l’última glaciació. Val a dir, que el màxim glacial de la glaciació del Würm en aquesta zona es considera que es va produir fa uns 40.000 anys, generant-se gruixos de gel de més de cinc cents metres a la cubeta de sobre excavació de Bono, al peu de mont del vessant per on transcorre aquest itinerari i que va albergar en la fase de retirada de les glaceres un important estany proglacial, avui en dia reblert de sediments. Per tant, els vestigis del modelatge glacial són omnipresents en aquesta ruta, als quals podem afegir la forma de “U” de la vall, així com l’evident relleu esglaonat i l’elevada presència d’escarpaments en els flancs.
Finalment, per gaudir d’aquest itinerari extraordinari haureu d’invertir un matí o a una tarda agradable de bon temps i no patir vertigen, tot i que el tram més aeri està protegit per una barana. En conjunt, podem dir que es tracta d’un sender de bon caminar, ben senyalitzat i amb molts al·licients per sorprendre als més exigents.
Descripció de l’itinerari
El punt de partida és la plaça del poble de l’Aneto, al costat de l’església, per tot seguit pujar pel carrer on es troba el centre d’interpretació del Parc Natural Posets – Maladeta, fins al restaurant Nestui, on s’emplaça el panell informatiu de l’inici del Sender de la Creu (S-12). El camí comença cap a l’esquerra amb un suau pendent entre parets de pedra seca i un bonic passadís de boixos. Aviat, trobarem una sèrie de pilarets amb diferents sants amb els que cada 17 de gener, per Sant Antoni, la gent del poble hi passa en romeria. Així mateix, les vistes són àmplies: mirant cap al nord es poden veure els cims del tuc de la Contesa de 2.778m i el Tossal d’Escobedieso de 2.764m. També, a l’altre costat de la vall, s’endevina el poble de Senet i la seva famosa Esbornada, un enorme despreniment de materials morènics de l’antiga glacera pleistocena que va des del pla de l’Artigalonga, i pel barranc de Runada, fins a la confluència amb el riu de la Noguera Ribagorçana.
Una mica més endavant, després d’un giravolt, s’obre la vall cap al sud, cap als extrems de la vall de Barravés, divisant-se, fins i tot, la Serra de Sis. En aquest punt, situat més de dos cent metres de desnivell per sobre del fons de vall, les vistes són magnífiques i és, conseqüentment, un mirador excepcional del relleu glacial, amb la cubeta de Bono en primer terme, que, a més, disposa d’un bon panell explicatiu. D’altra banda, a partir d’aquí el camí guanya en inclinació fins a trobar la pista asfaltada de l’embassament de Llauset, des d’on, després d’una hora de caminar contemplativament, ja es pot veure el profund barranc de Llauset.
Tot seguit, un senyal indica que l’itinerari segueix a l’esquerra en fort descens cap al barranc fins a l’assut de Morelló, una petita presa de la qual surt el canal de derivació que va cap a la cambra de càrrega de la central hidroelèctrica de Senet. Així doncs, durant els següents 15 minuts, el camí transcorre per un bell bosc de freixes, faigs, avellaners i alguns avets, fins arribar al canal i a la presa, punt mig de la nostra excursió.
A partir d’aquí, en suau pendent, les obres hidroelèctriques seran una constant, així com l’espectacularitat i certa exposició del camí. De fet, una sèrie de cartells alerten del perill de caiguda de pedres i del risc de relliscada, per la qual cosa s’ha d’evitar fer aquesta ruta amb neu o pluja. Ràpidament arriba la primera curiositat, un túnel perforat a la roca d’uns quaranta metres de longitud que dona pas a un camí tallat amb baranes que protegeixen de caure al profund congost. A partir d’ara, i en tot moment, els nostres passos se succeiran a sobre del canal soterrat com una canonada gegant, que de tant en tant surt a la superfície. D’altra banda, conforme avancem, les vistes s’engrandeixen amb la presència de la vall principal de la Noguera Ribagorçana en detriment de l’encaixonat barranc de Llauset i, al mateix temps, el camí es va tornant més aeri.
Finalment, després de mitja hora de caminar entre parets, arribem a la cambra de càrrega i al tub que baixa bruscament cap a la central del Senet, fet que no és d’estranyar que coincideixi amb el punt de major verticalitat i desnivell de tot el recorregut. És important destacar que cal creuar les instal·lacions amb respecte i cura, tal com s’adverteix a l’entrada. Després, reprendrem el tram final del sender, de nou per sobre d’un canal, però ara aquest porta les aigües de la Noguera Ribagorçana. Noteu també, que mentre caminem per sobre dels canals el pendent és molt suau fins arribar sota del poble d’Aneto, punt en el qual, ara sí, ens veurem obligats a pujar uns pocs més de quaranta metres de desnivell per tornar al punt de partida.
(Fotos: Òscar Alemán)
