I que duri. Segons la pàgina web que acollim en aquesta secció, actualment només hi ha a Europa dues regions on perdura el desplaçament de llarg recorregut de ramats: a Escandinàvia, amb la transhumància de rens, i a la península Ibèrica. Transhumancia y Naturaleza és una associació radicada a Cantàbria que va néixer l’any 1997 fonamentalment per assessorar els ramaders transhumants que veien ocupar il·legalment les carrerades a posar denúncies i per fer-ne el posterior seguiment. Amb el temps ha anat ampliant força les seves funcions. Per exemple, són també els responsables de la Fiesta de la Transhumancia, que va per la vint-i-vuitena edició i de la qual probablement tots hem vist alguna imatge del que és el seu clímax: més d’un miler d’ovelles i cabres inundant els carrers del centre de Madrid el darrer diumenge d’octubre (clic) i que no deixa de ser un acte reivindicatiu per donar visibilitat a una activitat, malgrat tot, encara viva.
El web de l’associació dona ampli detall de la seva tasca en els àmbits local, nacional i internacional; conté una secció amb cartografia diversa sobre diferents activitats relacionades amb la transhumància i la producció ramadera; un recorregut per les nou principals vies pecuàries que travessen la península i un apartat de publicacions on es pot accedir a llibres i documents generats per la mateixa associació o d’altra procedència.