Ho han tornat a fer: els de Cossetània Edicions, a través de la col·lecció Annapurna, continuen publicant textos realment interessants. Ara li donen la paraula ni més ni menys que a Reinhold Messner, arxiconegut alpinista pioner de tantes coses. Però els qui esperin detalls de les seves gestes pels cims més alts del planeta s’enduran una decepció. De fet, el títol no enganya: Salvem les muntanyes. Una crida de Reinhold Messner. Ras i curt.
Messner explica (a base de capítols curts, però molt directes) la seva posició en l’assoliment d’unes relacions ecològicament sostenibles amb la muntanya. Lamenta els canvis que ha experimentat, des de l’antic paisatge cultural remodelat durant segles, fins a convertir-se, en les zones més conegudes i concorregudes, en un autèntic parc temàtic.
Pel que fa a l’alta muntanya, és el domini de la natura i, en conseqüència –diu–, anar-hi ha de ser una aventura (“l’alta muntanya, per naturalesa, no és un entorn apte per als éssers humans”). Per tant, allà no hi caben els mòbils, ni els ancoratges de seguretat, ni els helicòpters de rescat que minimitzin el risc. I ni molt menys ha de ser un espai dotat d’infraestructures que permetin la seva massificació.
En aquest sentit, també reben (una miqueta i de rebot) els senderistes: “Si continuem amb l’actual dèria d’evitar qualsevol tipus de risc a la muntanya, es farà necessari restringir l’escalada, el senderisme i l’excursionisme. No tant perquè les persones que els practiquen siguin irrespectuoses amb el medi ambient, sinó perquè simplement són massa”.
Però no tot són queixes i planys: també hi ha lloc per elaborar un decàleg per a les zones de muntanya, amb la seva visió personal del què haurien de ser i com s’hi hauria d’actuar, tant en els estatges poblats com en les regions situades en l’espai supraforestal.
Tanca el llibre una extensa conversa amb l’alpinista (l’únic “però” a l’edició és que no ens diu qui és l’interlocutor. A no ser, és clar, que es tracti d’un recurs literari de l’autor, que s’interroga a ell mateix) que complementa els textos anteriors i acaba de perfilar la seva peculiar idiosincràcia.