Us proposo una ruta que em va enamorar quan vaig arribar a viure a Gósol, l’estiu del 2004, ja fa divuit anys, quan tenia 25 anyets! Em va meravellar la bellesa d’aquest nou lloc que la vida m’havia triat per viure, la vall de Gósol i la zona del Pedraforca.
Tenia moltíssimes ganes de descobrir les muntanyes, de fer els cims i de recórrer les valls que veia al meu voltant. Seguint la crida de les muntanyes properes, de seguida vaig pujar el Pedraforca, la Gallina Pelada i la serra d’Ensija, la serra del Verd, però la serra del Cadí em va agradar especialment i la sensació de llibertat, de plenitud, sempre la recordaré de manera especial.
Aquesta cresta muntanyosa tan contrastada envoltada de prats verds, que per la cara sud és tan suau i per la cara nord tan increïblement escarpada com si fos una gegantina muralla de roca, em va corprendre.
A més, em sentia encuriosida per les històries de segadors, contrabandistes, càtars, músics i pintors, amors i desamors que havia sentit que havien passat pel pas dels Gosolans, un coll de la serra del Cadí que connecta el Berguedà amb la Cerdanya, situat a 2.426 m d’altitud, ubicat entre el Pic de Costa Cabirolera i el de Comabona.
La ruta comença al bonic poble de Gósol (1.422 m), on podeu visitar les runes de l’antic Castell que gaudeix d’unes vistes privilegiades de tota la vall. Un petit poble que va triar Picasso al 1906 per passar la primavera, inspirar-se (l’època dels Ocres de Gósol) i on va començar a gestar la seva època cubista posterior: va ser un Estiu per a la modernitat, com ho relata la Jessica Jacques en el seu llibre. Podreu veure les reproduccions de les seves obres al Centre Picasso del poble de Gósol.
Agafeu el Camí dels Bons Homes, GR107, des de la plaça Major, i us dirigiu al nord pel carrer de l’esquerra de l’Ajuntament. A la plaça Agustí Pere i Pons gireu a l’esquerra cap al nord-oest i sortireu als afores de la població. Seguint els senyals, un camí s’enfila cap al nord, i al cap d’uns 1,7 km (1.629 m), uns 30 minuts, arribeu a la collada i àrea de lleure de Font Terrers on podeu carregar aigua d’una font ben fresqueta.
Continueu pujant fins al coll de les Bassotes, punt on es divideixen les aigües de dues conques, la del Segre (riu de Cerneres, cap al riu de la Vansa) i la del Llobregat (riu de Gresolet i cap al riu de Saldes). Aquest és un indret amb grans vistes d’aquestes dues valls, de la serra de Cadí, així com de la cara mes desconeguda del Pedraforca, la seva cara nord.
Després de Font Terrers seguiu cap al nord i uns 400 m després es deixa, a mà dreta, el camí que puja al Pedraforca per la collada del Verdet; es passa el torrent de la Coma dels Caners i es puja als prats del serrat de la Portella (km 2,5). El camí es desdibuixa. Cal anar girant cap al nord per passar per una escletxa del serrat, una veritable portella que serveix de pas.
Al cap de 2,7 km (1.754 m) arribeu al pas de la Portella i, caminant una estona, més veureu els enormes i erms lloms del vessant sud del Cadí que cauen suaument sobre la vall de Josa, passareu la font de la Roca, surgència natural que sempre brolla, i continueu flanquejant cap al nord-est fins arribar al proper coll del Collell, i més endavant el de les Bassotes.
A partir d’aquí, agafeu l’antiga pista que comença ascendir des del coll a mà esquerra seguint les marques del PR-C 124. Pugeu seguint el traçat de la pista evitant fer dreceres que provoquen l’erosió del terreny i veureu que, gràcies a les ziga-zagues que fa, es remunta de manera més suau l’accentuat pendent. Passareu primer per prat Toixones i després per prat Socarrat, dos planells on, si us hi entreteniu, trobareu varies estructures de pedra seca, antigues barraques de pastors de temps passats que aprofitaven aquests planells d’herba fresca per alimentar el bestiar. De fet, tota la serra del Cadí està plena de pletes i antigues barraques, rastres d’aquest passat no tant llunyà.
Continueu pujant per la pista fins que aquesta s’acaba. Esteu a prat Llong, un extens prat limitat al nord per una zona molt pedregosa, que li dóna el nom de serra Pedregosa. Aquest és un punt on cal estar atent: el camí que marxa a la dreta cap a la serra esmentada és per on baixareu. Ara cal que prengueu el camí també fitat que puja directe cap al nord; un cop arribeu a la carena, començarà a descendir cap al torrent dels Cortils. Cal creuar-lo i de nou pujar el repetjó sempre cap al nord, fins arribar al Cortal dels Cortils, una barraca que en cas de necessitat es pot fer servir de refugi lliure.
A partir d’aquí trobareu marques del GR 150.1 -una variant de la Volta al Cadí-. Seguiu el GR a mà dreta primer pel torrent de Pic Llobateres i de seguida enfilant-vos a la carena per arribar per un camí força planer fins al pas dels Gosolans, pas històric del camí de Cerdanya del que hem parlat abans.
La vostra ruta, però, no continua cap a Cerdanya, sinó que us cal carenejar cap a l’est, pel camí fitat que s’enfila per sobre el GR passant pel cim d’Aguiló, el collet de Comabona i, finalment, remuntar el planell per arribar al cim del Comabona (2.548 m). Podeu gaudir de les vistes d’aquest agraït cim!
El descens es proposa fer-lo per serra Pedregosa, però per no baixar directe, carenegeu encara una mica més direcció orient fins la canal de Comabona. En aquest punt s’hi ajunten tant els camins que venen del Moixeró (GR 150.1) com els que pugen des del coll de la Bena a Gisclareny (SL). La ruta aquí sí que ja tomba cap a l’oest, baixant cap a clot Palomar, primer seguint el GR i després seguint recte cap al Clot –per evitar haver de retornar al pas dels Gosolans. Preneu el camí de serra Pedregosa i indubtablement entendreu el seu nom. A partir de prat Llong fins al coll de les Bassotes seguiu l’antiga pista per on heu pujat i baixeu pel GR 107 fins arribar de nou a Gósol.
