Hi ha gent a qui embrutar el medi natural (o urbà) li sembla perfectament normal. Al cap i a la fi, no es tracta de treure la feina als escombriaires, argumenten alguns. Afortunadament, la gran majoria té una actitud respectuosa amb l’entorn i amb les persones i diposita els residus que genera en el lloc que toca. I encara hi ha uns poquets que quan surten a caminar, a córrer o a remar s’enduen bosses i recullen allò que altres han llençat. Aquests darrers, els que recullen, no els que llencen, són els ploggers o practicants del plogging (com sempre, si no s’utilitza un anglicisme, sembla que l’activitat no és “guai”).
El diari La Vanguàrdia incidia fa uns dies sobre aquesta modalitat (clic) i recollia les peripècies d’un ciutadà suec, l’Erik Ahlström, que recorre Europa amb la seva autocaravana, les bosses amb el logo del moviment Plogga i doblega l’esquena per recollir papers, llaunes, ampolles de plàstic, cartrons i… mascaretes, alhora que aprofita per fer divulgació de la seva acció pels centres escolars d’allà on passa.
Ahlström defensa que si l’entorn és net es fa més difícil generar brutícia. Potser sí, però malauradament sempre hi ha algú que comença…