Aquest mes, la secció EL WEB ens porta una mica lluny. Concretament a l’illa de Vancouver, a l’oest del Canadà. Situada en un punt força estratègic, a l’entrada de l’estret Juan de Fuca, que dona accés per mar a les ciutats de Seattle, Victòria i Vancouver, la presència de corrents marins, boires, forts vents i esculls que amaguen les marees va generar, sobretot entre 1870 i 1930, un rosari de naufragis amb pèrdues de vides humanes i de béns materials en un tram molt concret de la costa occidental de l’illa, abrupta, farcida de penya-segats i de frondoses masses forestals.
Tant és així que, el 1907, després d’un dels naufragis més sonats i tràgics, el govern canadenc va iniciar la construcció d’un camí paral·lel a la costa, una mena de camí de ronda, equipat amb alguns refugis, que permetés l’evacuació dels supervivents dels vaixells sinistrats, molts dels quals es passaven dies intentant trobar una via de sortida per terra.
Vet-aquí que ja tenim un camí, tenim un relat i tenim un producte. Perquè d’aquests antecedents sorgeix la West Coast Trail, una ruta de només 75 km de longitud, però que no és a l’abast de tothom: trams fangosos, escales de fusta que ridiculitzen les del congost de Mont-rebei, vagonetes penjades per superar barrancs, arrels gegantines i relliscoses que obstrueixen la traça, dies de pluja contínua i algun tram de platja que requereix conèixer l’horari de les marees si no vols que t’atrapin les poderoses aigües del Pacífic…
Del web ens ha agradat sobretot aquest vídeo: si teniu 9 minuts, doneu-li al Play i veureu mostres de tot el que acabem d’explicar, però també un format original i molt didàctic en el sentit que interpel·la constantment a qui el mira per tal que pugui valorar si està prou preparat per emprendre aquest camí tan exigent.
Que per què hem triat tal web? Doncs perquè just acabem de llegir El camí dels nàufrags, recentment publicat, que ja us podeu imaginar de què va i el qual ressenyarem en un proper número.