El projecte Històries i Camins, del qual hem parlat a bastament en diferents números d’aquest butlletí, té diverses cares: la més coneguda, perquè va ser-ne l’arrancada i perquè allà on va genera activitats complementàries (xerrades, visites guiades, lectures dramatitzades…) que obtenen un cert ressò, és l’exposició itinerant, que ja ha passat per una dotzena de poblacions de l’Alt Pirineu i Aran. Però n’hi ha d’altres que, sempre sota la premissa d’interconnectar camins i textos literaris, han anat sorgint d’una manera més o menys casual: per exemple, d’una xerrada en motiu de l’exposició entre la seva comissària, Núria Garcia Quera, i l’Isidre Domenjó, president de l’Associació del Llibre Pirinenc, ha nascut aquesta publicació: Els camins escrits del Pirineu.
El punt de partida? Convidar els membres de l’Associació a escriure un text curt amb una única condició: que fos un relat de ficció i que transcorregués en un camí real del Pirineu. Van respondre a la crida vint-i-tres autors. Com que queda molt lleig allò de citar-ne tres o quatre acompanyats de tres punts suspensius, aquí van! Elvira Moreno, Montse Milan, Raquel Picolo, Núria Garcia Quera, Isidre Domenjó, Vicenç Llorca, Jordi Cardona, Jaume Ollé, Joan Aixàs, Jordi Pasques, Manel Gibert, Txema Díaz-Torrent, Joan Graell, Roser Guix, Manel Figuera, Núria Boltà, Sol Gasch, Rosa Marsino, Alfons Brosel, Alberto Casamayor, Jordi Romeu Carol, Montse Subirana i Albert Villaró.
Aquest ordre, que no és alfabètic, té una explicació: els relats estan classificats a partir de la ubicació dels camins. Així, el primer, el més occidental, passa al camí de Rus, a la vall Fosca i el darrer, el més oriental, al llarg de la carretera, que no camí, C-14 (a vegades, també està bé saltar-se les normes).
El resultat és un conjunt de textos ben divers que, ben mirat, és el que li dona la gràcia. Al costat d’un escrit que novel·la les correries de Jacint Verdaguer (curiosament, n’hi ha dos que han escollit aquest personatge) en el segle XIX, amb la sotana negra i el paraigües a mode de bastó, en pot aparèixer un altre d’allò més contemporani, farcit de runners vestits de coloraines. A un, de final obert, el succeeix un altre que queda tancat a pany i forrellat. El més emotiu pot estar al darrere d’un (una mica) pujat de to… Tots i cadascun, però, tenen el seu què.
El cas és que, en poc més de 150 pàgines, podem fer una passejada lleugera per les narratives de vint-i tres escriptors i que això també ens pot obrir la porta d’altres publicacions seves.