Ja fa uns 30 anys que l’inefable Manuel Fraga Iribarne, aleshores president de la Xunta de Galícia, es va “inventar” el Camino de Santiago en la seva versió moderna. Des d’aquell moment, el nombre de pelegrins no ha parat d’augmentar fins assolir aquest mes d’agost la xifra record de 85.842. És clar que aquests són els visitants oficials, els que es registren per obtenir la Compostela, la credencial que emeten les autoritats eclesiàstiques conforme s’ha efectuat una part determinada del camí. Afegits els que van per lliure i els turistes diguem-ne convencionals, els gairebé 98.000 habitants censats de la capital gallega han quedat en minoria i comencen a expressar tímides objeccions (uns pocs, el moviment econòmic que genera el pelegrinatge tapa moltes boques). Ho hem llegit a La Vanguàrdia (clic).
Res de nou que no passi en altres llocs, però. Si més no, sembla que encén el debat, sempre interessant de seguir, entre els “quantitatius” i els “qualitatius”, entre els qui cerquen la màxima afluència a qualsevol preu i els qui plantegen la necessitat d’una taxa turística per fer front a les despeses que genera aquesta onada de visitants, entre un model turístic (i polític) i un altre d’alternatiu.
En fi, un dels efectes col·laterals del senderisme de masses…