Diu el titular de la notícia: “el pico Arnales del Pirineo aragonès mide más de 3.000 metros, según les topógrafos” (clac). Breu i clar: un més a la llista. D’acord, però, a quina llista? A la del belga Juan Buyse, -el nazi de Siurana-, que coordinava la feina d’anys d’un grup de pirineïstes que cercaven els cims de més de 3.000 metres de la serralada? A la dels Caçafantasmes, uns muntanyencs que qüestionaven i corregien les mesures de l’equip de Buyse? I què passa amb la cartografia de l’Instituto Geográfico Nacional, que li atribueix 2.996 m?
I és que la cosa es va complicant a mesura que es va gratant una mica la superfície. Per començar, és clar, què carai és un tres mil? I aquí és quan apareixen els conceptes de prominència, el fet que el nom del cim estigui (o no) documentat, que això també es determinant, i sobretot els diferents punts de vista que porten a la discrepància i a la discussió. I no són disputes banals: no és el mateix que t’acreditin 2.999 o 3.001 metres. Principalment, de cara a aquelles persones, que no són poques, que col·leccionen cims i a l’impacte econòmic (i també ambiental) que suposen per als territoris propers.
En el cas que ens ocupa, el del cim d’Arnales, sobre l’alçada del qual persistien molts dubtes, un grup de cinc topògrafs catalans acaba d’establir que mesura exactament 3.001,37 metres. I se n’han fet ressò molts mitjans. Però, com dèiem, sempre ens agrada anar una mica més enllà i, així, hem trobat un curiós article de quan, l’any 2013, els Caçafantasmes van fer la seva expedició de comprovació (clec i clic). Ai, el difícil art de calcular l’alçada de les muntanyes…