Després de gairebé tres anys de pandèmies i derivades, la Taula de Camins de l’Alt Pirineu i Aran ha pogut fer, per fi una, sessió presencial del seu plenari. Va ser el passat 9 de novembre, i va aplegar gairebé vint-i-cinc assistents en un marc singular i amb un programa certament engrescador. Per començar, trobada al Museu de Camins de la vall de Siarb (clic) i, concretament, en una de les seves sales més preuades, el Despoblat Medieval de Santa Creu de Llagunes. Allà, els membres de la Taula van conèixer, de la mà d’un dels seus impulsors, els orígens i les darreres novetats d’aquest particular museu a cel obert i van retornar al segle XIII a través de la visita guiada al despoblat.
El següent punt d’encontre va ser el refugi de les Comes de Rubió (previ pas per l’aparcament del port del Cantó per optimitzar al màxim la relació vehicles/passatgers), on, gairebé a 2.000 d’altitud, va tenir lloc la reunió.
Després d’uns breus anuncis (un dels quals té a veure amb el futur d’aquest butlletí Sendèria i que revelarem properament), unes dinàmiques participatives van recollir aportacions dels membres de la Taula en relació a dues de les accions previstes per a l’any 2023: a) l’impuls d’accions motivadores per aconseguir que més ajuntaments valorin els camins com un recurs clau, i b) la redacció de sengles diagnosis sobre l’efecte de les bicicletes de muntanya, per una banda, i de les pràctiques ramaderes, per una altra, en l’estat dels camins. Tals diagnosis inclouran les visions de les diverses parts implicades, exposaran solucions i recolliran casos d’èxit d’altres territoris.
Després d’això, només restava encarar el dinar-tertúlia, amb la degustació de l’aparatós potatge de pèsols a la cassola de fang i de les llonganisses a la llosa acompanyades de patates fregides, marca de la casa del refugi de les Comes de Rubió.