Si he de recomanar un itinerari per la Conca de Tremp, el primer que em ve al cap és el camí de Tremp a Palau de Noguera. L’he fet centenars de vegades, molt abans que estigués senyalitzat i fos una de les rutes més habituals en el lleure dels veïns i veïnes de Tremp. Tot i això, no deixa mai de sorprendre’m, i és que el poder d’atracció del riu enganxa.
Us proposo que feu aquesta passejada activant el vostre costat més naturalista per estar pendent de tot el que us envolta d’una forma conscient. Si podeu agafar uns prismàtics, l’equipatge ja estarà complert. Us sorprendreu al descobrir coses que sovint ens passen desapercebudes quan caminem distrets, pensatius o parlant.
La Noguera Pallaresa a la Conca de Tremp és molt més que un canal d’aigua delimitat per un mur d’escullera amb el què el van voler convertir als anys 90. És l’espai fluvial més potent del Pirineu català, amb un mosaic d’ambients aquàtics, boscos de ribera i zones humides associades a la plana d’inundació, que plegats conformen un ecosistema únic. Aquest espai acull una biodiversitat increïble, que podeu gaudir seguint el camí que uneix Tremp i Palau de Noguera, però que podeu continuar cap als pobles veïns de Vilamitjana o Puigcercós.
Qualsevol època de l’any és bona per fer-lo. A la primavera i la tardor trobareu petits ocells migrants que fan parada i fonda per alimentar-se, reposar energia i continuar el seu llarg viatge. La primavera ens regala l’oïda amb un esclat de cants, el preludi de la temporada de cria. I l’hivern, malgrat la boira, el gebre i el fred, és una època excel·lent per l’abundància d’ocells hivernants que fugen dels rigors del centre i nord d’Europa. A l’estiu haureu de ser matiners per observar animals, ja que la forta calor del fons de la Conca els agrada tan poc com a nosaltres.
Tot i que els ocells són els animals més vistosos, ni molt menys són els únics! Una munió d’espècies de mamífers recorren a diari aquest espai. Deixen escrita la seva activitat amb petjades al fang, excrements al marge dels camins, o amb restes dels seus àpats. I amb sort, podrem delectar-nos amb les esquives llúdrigues, les reines indiscutibles del riu.
Tot i que molt amagades per l’abandó que han viscut durant segles, aquesta zona encara conté moltes restes de la intensa activitat humana que va tenir. Des de l’extensa i ufanosa horta que hi va haver sota Palau, al molí, les fonts o les palanques. Només cal parar atenció a tot allò que anem trobant al nostre pas i tenir la ment ben oberta per interpretar-ho. Segur que així passarem de mers caminants, a autèntics apassionats de la VIDA que atresora el nostre entorn més proper.
