Fa uns dies, remenant pels prestatges de la badalonina llibreria Mitja Mosca, ens cridà l’atenció una portada. I encara més, la contraportada. Deia així: “El desembre del 2019, Alba Donati, una reconeguda poeta italiana, va decidir canviar de vida i obrir una llibreria a Lucignana, el poblet de la Toscana on va néixer. Amb tan sols cent vuitanta habitants, l’empresa semblava condemnada al fracàs, però sorprenentment va despertar entusiasme”. La connexió va ser automàtica: substituint unes poquetes paraules anàvem de pet a Alins, al Pallars Sobirà, amb els seus setanta-vuit habitants i amb la Meritxell Álvarez darrera el taulell de la llibreria NaturaLlibres, que va obrir el desembre de 2020, justament un any després.
No cal dir que, només per aquestes curioses coincidències, el llibre en qüestió, La llibreria del turó, va acabar als nostres prestatges. I sí cal dir que, una vegada llegit, reposa en l’espai destinat als imprescindibles.
Per què? Perquè l’autora i alhora llibretera, l’Alba Donati, ens relata el dia a dia de la botiga en el període de cinc mesos, els compresos entre el 20 de gener i el 20 de juny de 2020, i, així, anem veient quines són les motivacions per encarar el que sembla un impossible; com van avançant els treballs d’embelliment de la botiga i del seu jardí; quins tocs personalíssims (el que en diríem pijadetes) hi implanta; com tota una veritable xarxa de col·laboradors es va incorporant al projecte… és a dir, com va prenent forma una iniciativa individual i particular que acaba sent pràcticament col·lectiva i popular.
I coneixem també la peculiar i disfuncional família de l’Alba, la seva mare de cent-dos anys, el seu pare de noranta i tants, i ens enamorem de la Donatella i del Mike, de l’Alessandra i de la Tessa… de gairebé tot el poble, cadascun aportant el que sap fer i ajudant en el que pot.
Els altres protagonistes són, és clar, els llibres. A través de les petites cites i referències d’autors, sobretot transalpins, que esquitxen el text i que ens inciten a saber-ne més, i especialment a través del llistat de comandes que cada dia arriben a la botiga. Només amb això, ja ens podríem fer un variat i durador programa de lectures per a uns quants anys…
En definitiva, una història que sembla petita, però que no ho és gens, que és plena de passió i de delicadesa, de solidaritat i de compromís. I per poc sensibles que siguem, alguna llagrimeta caurà, cosa que, què coi, de vegades fa molt bé.
Ah, i no hi trobarem ni camins ni caminades. Llibres i llibreries, a la Toscana… i a Alins.