Ha mort l’home polifacètic, el de la sempiterna pipa i de posat britànic. En 95 anys ha tingut temps de fer moltes i variades aportacions a la cultura catalana i universal. I tot i que, com deia ell, “després de tantes suors que he passat fent llibres i llibres i llibres, el meu text més internacional és l’himne del Barça. Mira, és divertit!“, cosa d’altra banda ben certa, és la seva vessant caminera, que s’ha vist reflectida en una vintena! de títols publicats entre 1957 i 2009, la que més ens toca. És, doncs, gairebé obligat i, per altra banda, d’absoluta justícia rendir-li un petit homenatge, amb la frase de capçalera (n’hem triat una entre centenars possibles) i amb un text de l’Enric Faura que constitueix el Mirador d’aquest número.
Estem convençuts que, per poc que pugui, continuarà caminant per allà on sigui i sobretot gaudint de les persones, “el més important que et pots trobar en un camí”.