Escollir un traçat per convidar a una caminada és fàcil i complicat alhora. Senzill, perquè la meva terra està sembrada de camins i paisatges increïbles; complicat, perquè, de tan bonics que són, costa fer la tria. N’hi ha un, però, que no us podeu perdre de cap manera: el Camí de l’Aigua.
Des de l’inici, al monestir de Lavaix, us anirà mostrant tots els colors i fragàncies de la Ribagorça, mentre aneu descobrint un seguit de pobles orgullosos que es resisteixen a ser eliminats del mapa. La Noguera Ribagorçana ens acostarà al casc antic del Pont de Suert –mereix una visita- i, remuntant-la, arribarem a l’ermita de la Verge del Remei. Aquí ja ens acompanyarà la música de les aigües de la Noguera de Tor. Admirarem el pont de pedra, ens enfilarem cap a Llesp per un corriol escortat per roures centenaris i baixarem fins al pont de Saraís. Queda la part més exigent, però les contínues postals ens ajudaran a passar els quilòmetres. Primer, deixarem a l’esquerra Cóll i Cardet, a l’espera del Salencar de Barruera. Falta pujar a Boí, tot contemplant el panorama, i estirar la caminada a Caldes, en companyia de pins i avets i la protecció de les muntanyes. Arribarem al balneari convençuts d’haver assistit a un espectacle únic.
Si en aquest punt us sentiu fatigats, penseu que el meu pare feia el recorregut, dia sí i dia també, carregat amb la saca de correus. És clar que, d’això, ja fa més de 60 anys…
