Fundada l’any 1965, en ple franquisme, amb l’objectiu de promoure l’alfabetització en llengua basca, l’AEK (Alfabetatze Euskalduntze Koordinakundea) és actualment la principal organització dedicada a l’ensenyament del basc fora de l’àmbit de l’educació reglada.
L’AEK té una xarxa formada per una cinquantena d’escoles per a adults – euskaltegiak – escampades per tota la geografia d’Euskal Herria i, des de l’any 1980, organitza la korrika, una marxa festiva que recorre tots els territoris de llengua basca (i de la diàspora basca) bo i reivindicant la vigència d’aquesta llengua mil·lenària.
A l’estiu l’AEK ofereix en diferents indrets del País Basc estades en règim d’internat anomenades barnetegi, per facilitar la immersió lingüística dels estudiants de basc.
Però, després de tot un curs anant a classes a l’euskaltegi, tancar-se de nou en una aula a l’estiu pot ser bastant avorrit, de manera que un grup de gent de l’AEK proposà d’organitzar un internat itinerant, en bicicleta i a peu.
Comencen així cap a l’any 2000 els barnetegi ibiltariak (clac). Es tracta de diferents propostes d’excursió per etapes a peu o en bicicleta que es fan al juliol i a l’agost. Les travesses tenen una durada de dues setmanes, però és possible inscriure’s també per una sola setmana. Cada tanda sol comptar amb uns 20-30 participants.
L’itinerari varia d’un any a l’altre però consisteix en caminar – o pedalar- en grup per les comarques d’Euskal Herria, aprofitant la densa xarxa de camins balisats per a la pràctica del senderisme, així com les nombroses vies verdes condicionades a Euskadi i Navarra. Hi ha anys que s’ha seguit el tram basc de la travessa del Pirineu, d’altres el camí de Sant Jaume de la costa; l’any passat, la ruta començà a les terres de l’interior, a la Rioja, i acabà a la costa de Bizkaia.
D’aquesta manera, els participants –majoritàriament aprenents d’euskera del mateix País Basc, però també d’altres procedències– descobreixen les terres basques del nord i del sud a peu o en bicicleta, mentre conversen en basc bo i fent camí. Senderisme, descoberta del territori i immersió lingüística en un mateix fer (clec).
El grup va acompanyat de tres responsables/dinamitzadors que han dissenyat l’itinerari i coordinen la logística, la qual inclou una furgoneta que transporta l’equipatge dels senderistes i s’apiada també dels pobres que fan figa en alguna de les etapes. Gràcies a aquest suport, els participants caminen amb una motxilla lleugera. Des de fa anys, l’ànima dels barnetegi ibiltariak és Asier Arroita, l’Hèrcules incombustible que, des del 2014, travessa el món en solitari amb bicicleta d’alforges (clic).
La filosofia de la proposta és comunitària i els mateixos participants s’organitzen en equips per ocupar-se de la intendència. Durant la travessa no hi ha classes i la proposta es basa en el foment de l’ús de la llengua a través de la convivència i els jocs col·lectius.
Tanmateix, el plantejament global és força espartà i exigent, i requereix una bona forma física. Les etapes poden ser dures en longitud i en desnivell (de 6-8 hores), car inclouen la visita dels indrets o l’ascensió als cims més emblemàtics de les terres basques (Gorbeia, Aizkorri, Urbasa, Aralar, Irati, Erronkari, etc.). A més, les pernoctacions i els àpats solen fer-se en refugis i albergs, però també es fa nit en tendes al ras, poliesportius i frontons situats al bell mig dels pobles que es van visitant (cloc).
No es tracta, doncs, d’una proposta turística ans d’una experiència vital compartida en comunitat. En suma, l’objectiu és gaudir de les passejades en companyia mentre es practica la llengua ancestral i misteriosa del poble basc. Per participar-hi cal, això sí, tenir almenys un coneixement bàsic d’euskera. Com diem en català, “si no vols pols, no vagis a l’era”: es tracta d’una immersió lingüística sense concessions!
Beti Euskaraz hitz egin beharko duzu!*
*Hauràs de parlar en basc tot el temps!
