A vegades hi ha notícies que generen una sensació difícil d’expressar, com si la cosa no acabés de quadrar del tot… especialment si es compara amb situacions que vivim més a prop. Ens ha passat amb aquesta (clic): donem per bo que fer arribar bicicletes al Senegal per reduir el temps de desplaçament dels nois i noies que van a peu a l’institut és beneficiós, en tant que també té efectes positius en els seus resultats acadèmics, al poder disposar de més temps per estudiar. Ara bé, la paradoxa apareix quan pensem en el nostre país i sobretot en els entorns urbans, on, si ens situem prop d’una escola a les hores d’entrada i sortida, veurem una corrua de vehicles privats que deixen la seva càrrega ben a tocar de la porta. I si és a la part alta de Barcelona, la cosa pren unes dimensions espectaculars i el caos circulatori també. En algunes ciutats, s’estan pacificant alguns espais, sota el lema de Camí amic escrit sobre l’asfalt, per facilitar recorreguts a peu i en bicicleta amb una major seguretat per a les nenes i els nens que van cap a les escoles. I és que aquí ja no es tracta tant de millorar el rendiment escolar com d’evitar un impacte mediambiental que no ens podem permetre…