El caminar ja ho té, això: el terreny de joc és il·limitat. Podem fer un passeig de 500 m per anar fins a la font i quedar ben satisfets o podem sortir a fer un volt… pel Món i no tenir-ne prou. I, entremig, és clar, hi caben milions de variants. Sergi Unanue sembla que és dels qui el planeta els queda curt i volta i volta a peu, en bicicleta (de bambú) o fent auto-stop. Interessants les reflexions que fa en aquesta entrevista (clic) publicada en el diari El Punt/Avui.