“Després d’haver-me calçat les sabates i d’haver deixat vagar els pensaments, estic segur d’una cosa: posar un peu davant de l’altre és una de les coses més importants que fem”, es llegeix en la contraportada d’aquest llibre. Com també que l’autor, Erling Kagge, noruec, advocat i editor, és el primer home que ha aconseguit arribar als pols Nord i Sud i al cim de l’Everest. A Caminant pas a pas, però, no parla gaire de les seves gestes: ans al contrari, és un llibre de to íntim, reflexiu, tacat de petites i curioses històries personals.
Al llarg del text va aflorant la idea que, en ple segle XXI, en un moment en què els governs i les grans companyies ens volen asseguts per controlar-nos més fàcilment, moure’s a peu és un acte radical i de desobediència, fins al punt que, en determinats espais i societats, caminar et pot convertir automàticament en sospitós de ves a saber què. I no hi manquen esments a personatges i conceptes com Montaigne, Mallory, Kierkegaard, Steve Jobs, els banys de bosc o l’assassí en sèrie Ted Bundy, que deia que podia reconèixer una víctima per la manera com caminava pel carrer. En definitiva, una obra per degustar tranquil·lament, sense presses.