Fa tan sols 20 ó 30 anys no podíem imaginar fins a quin punt aquest costum que tenim uns quants d’anar a tot arreu caminant esdevindria un tema de recerca antropològica a nivell internacional. M’agrada pensar que aquest canvi de dimensió relacionat amb el fet de caminar ha vingut de la mà no tan sols d’antropòlogues i geògrafs, sinó també del món professional al qual pertanyo, el de l’art i la cultura: des dels anys 70 molts artistes visuals, escriptores i poetes, autors teatrals, coreògrafes i músics de tot el món han posat el fet de caminar al centre de la seva recerca creativa.
De manera que aquestes trobades tan transversals (Trobades Art del Caminar i Geografies Relacionals), que han tingut lloc a Girona, Olot i Vic del 5 al 9 de juliol, han sortit del món de la cultura, concretament de la xarxa internacional que a l’entorn de l’Art del Caminar aplega unes quantes entitats de Grècia, Bèlgica, França, Itàlia i Portugal i de la qual el nostre Centre de Creació Contemporània, la Nau Côclea situada a Camallera (Alt Empordà) en fa part[1].
Des de la cultura i l’art hem convocat l’antropologia, l’urbanisme, la geografia, el paisatgisme, l’arquitectura, la sociologia, l’educació, la història i les ciències de la salut a un diàleg que ens ha mostrat que caminar avui és més una urgència que una manera de passar el temps, més una eina creadora que una activitat de lleure, encara que ambdues coses hi tenen cabuda.
Cos i ment, territori i comunitat: caminar és una eina d’interacció molt poderosa que travessa cultures, comunitats humanes, espai geogràfic i humà, creativitat i pensament. Des de les peregrinacions fins a les manifestacions de protesta, des de les activitats d’activació de la consciència fins a les que tenen per objecte el reconeixement de paisatge, ens hem unit a reflexionar i a debatre, en un intent de comprendre les realitats contemporànies des del caminar i de manera transversal.
El nostre centre, la Nau Côclea que ha organitzat aquestes trobades, te 26 anys de vida en medi rural i una vocació fortament interdisciplinària. Dona acollida i suport a artistes que treballen amb la natura més enllà del treball exclusivament estètic, a la recerca de dimensions comunitàries i mediambientals. També investiga maneres d’integrar el públic en el mateix procés creatiu.
És així com va néixer ja fa 8 anys el Grand Tour[2], una caminada de 250-300 km de distància i tres setmanes de duració que realitzem anualment amb artistes de totes les disciplines i tota la gent que s’hi vulgui apuntar. Cada any reprenem el camí allà on l’hem deixat i anem dibuixant amb els peus una espiral en el territori català. En el camí els artistes i els senderistes caminen i conviuen, presenten els seus treballs, canten, xerren, escriuen, dibuixen. Són molt importants les trobades del grup amb la gent local, que ens mostren el millor de cada territori de manera privilegiada.
Va ser el Grand Tour el que ens va dur a conèixer el 2019 unes trobades internacionals sobre l’Art del Caminar que tenien lloc a Prespes, Grècia. Allà, i més tard a Portugal, s’ha consolidat la comunitat que enguany ha portat a Catalunya 103 persones de tot el món entre ponents, artistes i assistents, per compartir durant cinc dies totes les facetes d’aquesta activitat polièdrica.
El darrer dia a Vic, amb la perspectiva de tot el que s’havia parlat i debatut vam arribar a unes conclusions redactades i consensuades per totes les persones que érem presents: en primer lloc vam constatar el valor que avui te el fet de caminar com una activitat revolucionària. Una activitat revolucionària, gratuïta, que només necessita del propi cos per ser practicada. Un repte enfront de l’urbanisme dels vehicles en entorns urbans, les prohibicions frontereres i els abusos de la propietat privada en alguns països, enfront de les restriccions que encara tenen moltes dones per circular lliurement.
També hem destacat la importància polièdrica del fet de caminar en molts aspectes de la nostra vida personal i comunitària. Entre altres, la importància del vianant en la construcció de ciutats, la importància del caminant en la preservació del paisatge, el sentit profund de les peregrinacions, religioses i laiques i la seva connexió amb el patrimoni històric, els valors i les cultures dels pobles. I finalment ens hem mirat el cos: després d’un confinament que ens va fer esclaus de les pantalles, condemnats a viatjar només amb la ment, descobrim la importància d’aquest gest senzill de posar un peu davant de l’altre per a la cura del cos i de l’esperit, del nostre i del de la nostra gent. No és casualitat que una de les sessions de debats, la d’Olot, la féssim en un hospital.
Hem organitzat aquestes trobades sobre la pràctica –molt pròpia del caminant– de l’acceptació d’hospitalitat. És per això que el congrés s’ha fet amb la col·laboració de moltes entitats de les tres ciutats, públiques i del tercer sector, que a mode de sopa de pedres, han aportat una a una el millor que podien oferir.
I finalment destaquem la importància de donar a conèixer el punt de vista de la creació i l’art del caminar que, a diferència del turisme “d’escapada”, entén que tot lloc val la pena de ser conegut i recorregut; tot instant mereix ser viscut amb intensitat, i tota persona és essencial en la construcció de comunitats sòlides, capaces de ballar, de cantar, de caminar i d’escriure la pròpia història en llibertat.
Contents del resultat, ens tornarem a trobar la primavera de 2023 a Guimaraes (Portugal) i a l’estiu a Prespes (Grècia). Molt abans, dintre d’unes setmanes, comença el nostre viatge a peu. Per al Grand Tour sempre estem disposades.
[1] Centre de Creació Contemporània Nau Côclea https://www.naucoclea.com
[2] Grand Tour https://www.elgrandtour.net
