La ruta que us proposo transcorre per la Ribagorça aragonesa, entre els municipis de Laspaúles i Bonansa. Ens trobem amb un paisatge de tradició ramadera de transició amb l’alta muntanya, entre rouredes, prats de pastura i pinedes de pi roig. Territori de cabaneres amb un patrimoni romànic excepcional, on destaquen, al llarg del recorregut, les diferents ermites romàniques. Concretament l’ermita de Sant Aventí (segle XI, la més antiga d’Aragó juntament amb la de Sant Joan de Tella), la de Sant Roc (segles XII-XIII), la de Sant Salvador de Bibils (segle XII) i la de Santa Llúsia, en aquest cas, del segle XVI.
Sortim des de la població de Bonansa (1.250 m) i ens dirigim cap a l’Alto de Bonansa (1.359 m), deixant la carretera al costat dret i seguint el GR-15. De mica en mica el sender va ascendint entre prats i es va acostant a la carretera fins que arribem a l’Alto de Bonansa. Aquest també és un bon punt per deixar el cotxe i iniciar la ruta. Després de creuar la carretera, deixem el GR-15 i seguim el sender PR-HU 214, senyalitzat amb pintura groga i blanca. El camí està ben marcat i s’endinsa en una pineda de pi roig; a poc a poc anem guanyant altura a la recerca de les primeres ermites. Cada cop la pujada s’accentua més, fins arribar a un gran pla on no trigarem a trobar un panell de senyalització que ens indica la direcció de les ermites i el desviament a la Roca de les 9 cadolles. És molt recomanable anar a visitar la roca i tornar al camí, ja que és a uns 150 metres. Aquesta roca, amb els forats o cadolles on s’acumula l’aigua que la fauna aprofita com a abeuradors, té una llegenda de fades i bruixes. Es diu que les bruixes s’apropaven a la nit per rentar la roba als forats de les pedres i la posaven a assecar sobre els boixos del voltants. A més a més, es creia que si algú veia la roba estesa tindria sort per a tota la vida.
Després de la visita a la roca, seguim fins arribar a la desviació senyalitzada que separa l’ermita de Santa Llúcia de l’ermita de Sant Salvador. Visitarem primer la de Santa Llúsia, on tindrem grans vistes del Turbó i del Cotiella, entre d’altres. No hem de marxar d’aquesta ermita sense, com diu la tradició, “mullar-se els ulls per a que Santa Llúcia et conservi la vista”. Després, tornarem al trencall i ens dirigirem cap a la de Sant Salvador, des d’on gaudirem d’una de les millors panoràmiques del Pirineu central.
Baixem pel bosc de pi seguint en tot moment les marques de pintura groga i blanca i arribarem a una pista forestal per on continuarem el descens fins arribar a una carretera asfaltada, que creuarem per arribar a la tercera ermita del dia, l’ermita de Sant Roc: cada 16 d’agost, els veïns i veïnes celebren una romeria que consisteix en una processó amb un estendard fins a l’ermita, una missa i un vermut popular ja a la plaça del poble.
Ermita de Sant Roc.
Ja només ens queda la quarta i última ermita, l’ermita de Sant Aventí. Per arribar-hi, haurem d’ascendir uns metres, agafar un tram de pista i desviar-nos seguint un corriol. Des d’aquesta ermita podem observar als nostres peus el poble de Bonansa i, més enllà, alguns cims com el Corronco de Durro. És una ermita molt visitada pels veïns i veïnes de Bonansa, ja que baixen les falles de Sant Joan i és molt propera al poble.
Ja només queda baixar cap al poble de Bonansa i gaudir dels seus carrers i de la seva plaça, on destaca Ca de Navarri, antiga casa fortificada del segle XVI.
Us animo a conèixer, caminant, aquest racó del Pirineu, la seva gent, els seus paisatges, els seus productes locals, les seves tradicions, i, en definitiva, la seva autenticitat, que us atraparà i us farà tornar.
