La pràctica de senderisme com a modalitat turística està en augment tant a nivell europeu com aquí a casa nostra; amatents a les tendències del turisme i a les seves necessitats, els allotjaments han vist la necessitat d’adaptar-se per tal d’acollir aquest segment de clients.
La voluntat d’adaptar-se a les necessitats d’aquest mercat ha contribuït a la professionalització del sector turístic, especialment en el cas dels allotjaments, que han millorat els seus serveis per adequar les seves instal·lacions i serveis per a la rebuda de senderistes. Aquesta millora va des del condicionament de les seves instal·lacions, a l’adaptació de tipologia de menjars i horaris de serveis passant per la seva adaptació en funció del clima o l’estació de l’any.
L’aplicació d’aquestes bones pràctiques per part d’allotjaments s’ha plasmat en la creació de marques o segells que estableixen les pautes d’aquesta adaptació i culminen amb l’adhesió d’establiments a aquestes marques, iniciatives amb trajectòria i sòlides a nivell europeu i més recents a Catalunya.
Així, podem citar diverses iniciatives, dinamitzades per l’administració pública, i encaminades a millorar les prestacions d’allotjaments turístics en relació a les necessitats del públic senderista. En són exemple: l’acreditació “Benvingut Senderista”, pilotada pel Consell Regulador del Camí dels Bons Homes (que coexistia també amb “Benvingut Cicloturista” i “Benvingut Genet”) i que es va iniciar l’any 2013 per millorar l’alineació entre el sender de gran recorregut “GR 107 – El Camí dels Bons Homes” i els allotjaments que es trobaven al punt d’inici i/o final de cada etapa.
A la província de Lleida, el Patronat de Turisme, l’any 2014, va iniciar també un projecte de millora de l’acollida del públic senderista a través del projecte “Benvinguts”, de distinció d’aquells allotjaments que comptessin amb serveis específics per a allotjar públic senderista. Actualment compta amb 68 allotjaments acreditats.
A escala europea trobem altres exemples de certificacions d’establiments per la seva especialització en públic senderista, que gaudeixen de major trajectòria i que, de fet, van ser el model inspirador per a les iniciatives abans esmentades:
- A França, Rando Accueil, nascuda ja el 1992 i amb especialització també per a públic cicloturista, ciclista de muntanya i turisme de neu.
- A Grècia, Hikers Friendly Hotels, iniciativa que promou no només l’adequació a les necessitats del públic senderista, sinó també la implicació directa dels allotjaments en el manteniment dels senders del seu entorn proper.
- Als Alps, els Wander hotels, ubicats als països d’Àustria, Itàlia i Alemanya, ofereixen, a partir d’aquesta iniciativa transfronterera, una llarga llista d’allotjaments amb serveis per al turisme senderista.
A casa nostra, la creació d’aquestes iniciatives de certificació d’establiments han estat generalment impulsades per l’administració pública o per entitats que tenen com a missió la dinamització territorial i/o turística. És d’aquesta manera com la millora de l’acollida de públic senderista –no només per part d’allotjaments- esdevé un impuls a l’especialització territorial, passant de la millora individual a la millora com a destinació.
Tot i això, per a aquells serveis d’allotjament que actualment volen millorar les seves prestacions en relació al senderisme, us oferim de manera general i sense ser-ne una descripció exhaustiva, diverses accions que us permetran millorar en l’acompliment de necessitats per part d’aquest públic:
- Per facilitar a la clientela informació sobre la pràctica del senderisme:
- Disposar d’informació sobre les possibilitats de practicar el senderisme en l’entorn proper, organitzada en una biblioteca o cartoteca amb mapes i guies de la zona.
- Disposar d’informació pràctica de serveis que el públic senderista pot necessitar: serveis comercials tant per a la compra d’equipaments com d’avituallaments, horaris i funcionament del transport públic i de serveis de taxi que operin sense problemes en zones no urbanes i coneguin l’entorn immediat –camins forestals, punts per a recollida en finalitzar una etapa, transport d’equipament, etc.-. També important facilitar informació sobre la ubicació dels serveis mèdics, serveis d’urgència, farmàcies, serveis de fisioteràpia o atenció a possibles lesions. A més, tot i la facilitat amb què la clientela pot obtenir informació en relació a la previsió meteorològica, els establiments poden també oferir informació sobre la previsió a curt termini -3 dies- i complementar-la verbalment amb les característiques meteorològiques pròpies de la zona.
- Equipament dels establiments:
- Referits al moment d’arribada: espai on poder netejar el material (carmanyoles, calçat, pals de senderisme, etc.)
- Referits a l’equipament durant l’estada: espai on poder rentar i assecar la roba, botes, etc. i desar-la amb comoditat quan aquest equipament no s’usi –en aquest sentit, cal tenir present la complementarietat de recursos turístics que permetran a la clientela allargar l’estada en un allotjament en funció de les opcions turístiques que ofereixi la zona i/o destinació).
- Farmaciola: elements útils per senderistes com ara benes elàstiques, genolleres, turmelleres, colzeres o tiretes per a les butllofes. A més, i com s’ha detallat en el punt “Disposar d’informació pràctica de serveis”, cal tenir present tota la informació relativa a l’atenció mèdica i preventiva.
- Alimentació:
- Per al moment d’arribada: disposar d’un espai per a begudes en el moment d’arribada –fresques en èpoques de calor i calentes en èpoques més fredes-.
- Per al servei d’àpats durant l’estada: servir els principals àpats en el propi establiment i, en cas que no se’n disposi, facilitar la realització de l’àpat en un establiment proper. En relació amb l’alimentació, cal tenir present també l’adaptació dels horaris a les necessitats de la clientela, la preparació de pic-nics (preferentment en embolcalls reutilitzables o fets amb materials fàcilment reciclables) i, naturalment, la composició de l’oferta gastronòmica en termes nutricionals: esmorzars complets (fruita, cereals, proteïnes, cafès, etc.) i dinars i sopars rics en proteïnes.
- Implicació amb l’entorn immediat: el coneixement pràctic dels recursos per al senderisme de l’entorn immediat resulten també clau a l’hora de poder mostrar a la clientela una implicació i coneixement real del territori.
Si bé gran part de les mesures descrites són de fàcil implantació, la seva incorporació en un allotjament pot resultar inabastable si es pretén dur a terme amb poc temps o si es disposa de pocs recursos –humans i/o materials-. És per això que resulta altament recomanable que aquells allotjaments interessats en millorar l’acollida de senderistes es fixin un pla de millora propi on s’hi identifiquin les mesures a implantar, la seva prioritat i el termini que el propi allotjament estableix per a la seva implantació.
A partir de la implantació pautada de les mesures suggerides i de la col·laboració de la pròpia clientela en identificar petits canvis que poden millorar qualitativament la seva estada, els allotjaments podran fer un pas endavant –senzill i eficaç- en l’acollida de senderistes. Comencem?
