De Terrassa a la fi del món

Mil set-cents quilòmetres separen el cap de Creus del cap de Fisterra, a l’extrem nord-occidental de la península, resseguint els Pirineus i el Camino de Santiago. O, en tot cas, és la distància que va recórrer a peu i en solitari el terrassenc Jordi Colell ja fa uns anys, el 2004, darrera el rastre que havia deixat escrit el seu veí Enric Soler (també autor de Pantocràtor, recomanat en aquesta mateixa secció en el número 25 del SENdÈRIA). I Sol i amb la meva ombra (Tushita edicions, 2017) és el dietari dels tres mesos justos que va durar la travessa. A banda de per la descripció fil per randa del traçat, dels encontres amb bestiar curiosament bel·licós i amb estrambòtics companys temporals de ruta o de la diversitat d’espais de pernoctació, el llibre atrau també pel seu particular llenguatge (com ja es ressalta encertadament en el text de la contraportada), molt ric, a vegades florit, i sempre atrevit. Finalment, un reconeixement per a l’editorial de Sant Celoni: tot i la seva relativa joventut, Tushita ja disposa d’un catàleg ben fèrtil, sobretot pel que fa a la literatura de viatges i de muntanya.