Castellàs del Cantó, antic municipi del Pallars Sobirà, va ser annexat el 1972 al de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell). Drenat pel riu de Castellàs, aquest neix al terme de Baén, sota Sant Sebastià de Buseu i, després de rebre per l’esquerra els rius de Solans i de Guils, travessa el pont del Capellà i el pont de Miravall fins arribar a Espaén, per trobar-se amb el riu de la Guàrdia. El territori, de composició carbonífera i molt trencat, arriba al nord fins al coll del Cantó. Dins l’antic terme hi havia, a més, els pobles de Junyent i Biscarbó i les antigues quadres i caseries de Mesons i de la Torre.
És en l’àmbit de l’antic terme per on farem la nostra caminada. I el punt de sortida serà la font de les Encantades de Castellàs del Cantó, on hi trobarem aquest relat de l’amic Isidre Domenjó (Viatge al país dels menairons. Itinerari de mitologia pirinenca per les Valls d’Aguilar):
Les encantades eren unes dones molt i molt petitones que vivien amagades al fons d’un toll d’aigua. Tan sols una vegada a l’any, la nit de Sant Joan, les encantades solien sortir del seu amagatall. Així que es feia fosc, apareixien totes fora de l’aigua i començaven a rentar roba, que estenien en una espluga propera. La gent dels pobles veïns sabia que aquella roba era un tresor. Qui podia pispar una peça de la bugada de les encantades s’assegurava que, en el futur, a casa seva no passarien misèria; encara que, de rics, tampoc no se’n farien. És clar que no era gens fàcil de prendre’ls ni una coixinera ni un mocador, perquè vigilaven la roba amb molt de zel. Tot i així, conten que alguns espavilats ho havien pogut aconseguir.
Sortim de Castellàs (1.308 m) per la llau del Fener del Mingo i seguim la pista fins al final, tot encarant el serrat de Santa Eugina. Allà mateix, al mig del no res, i envoltada de mates de boix que fa impossible veure-la fins que no hi ets a tocar, ens trobem l’ermita de Santa Eugina (1.481 m), molt polida i plena de santets que li fan companyia.
L’ermita de Santa Eugina de Solans (Montferrer i Castellbò) està edificada damunt d’un túmul circular de 22 metres de diàmetre, el qual sobresurt clarament uns 2 metres d’altura sobre el terreny. Una llegenda local, reproduïda en un text anònim present a l’interior de l’ermita, explica que sota l’ermita hi ha enterrat tot un batalló de guerrers.
Aquesta petita capella consta entre les visitades per l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314. Té una sola nau, capçada a sud-est per un absis semicircular a l’exterior amb una capçalera més estreta que la nau -la qual no és perceptible des de l’exterior- i coberta amb volta de canó. La porta d’accés és a la façana nord-occidental i és en arc rebaixat. A banda de la porta, només té una altra obertura a l’absis: una espitllera actualment cegada pel parament intern de la capçalera.
La meva mare, la Consol de cal Bartoló Vell, ens explica que des d’aquí es contemplen quatre ermites de quatre germans/es: Santa Eugina (Monterrer i Castellbò), Sant Quiri (les Valls d’Aguilar), Sant Germé (Ribera d’Urgellet) i Santa Fe (Organyà).
Desprès de fer el tomb als boixos i de contemplar el meravellós paisatge, ens enfilem fins la Roca Rodona, un bon mirador, i continuem per sota el Pui Rodon fins el Coll de la Posa on ens trobem la pista de Biscarbó a Junyent.
A 100 m topem amb el primer senyal que ens aboca al camí de la Serreta (1.515 m), inclòs en la ruta del Camí Vell de les Valls d’Aguilar, i que ens portarà al punt de sortida, la font de les Encantades, a tocar de l’església de Santa Maria de Castellàs.
Aquesta ruta l’hem gaudit amb la família i els amics i, amb la Rosa, la Maria i la Paula, sempre hi hem trobat moments de reflexió i de record dels nostres avantpassats que van viure en aquestes contrades.
