Enguany se celebren 80 anys del final de la Guerra Civil i de la Retirada. Durant aquell episodi, centenars de milers de persones van haver d’emprendre el camí de l’exili, fugint dels horrors d’una guerra i del règim dictatorial que s’imposava. L’hivern del 1938-1939 va ser un dels moments àlgids de la retirada, sobretot al Pirineu Oriental, amb la caiguda de Catalunya a mans de l’exèrcit nacional.
Els historiadors calculen que unes 100.000 persones van creuar per coll d’Ares, al terme de Molló (el Ripollès), des de mitjans de gener fins al 13 de febrer de 1939. Altres persones ho feren pels colls pròxims de Vernadell o Malrem (des de Rocabruna o Beget, a l’Alta Garrotxa), o per Coll Pregon (Espinavell). Sens dubte, coll d’Ares (a 1.513 metres d’altitud) fou un dels principals colls dels Pirineus Orientals per creuar a l’altra banda de la frontera, malgrat que en aquella època no es comunicava per carretera d’un costat a l’altre.
L’any 1938-1939, moltes persones van emprendre el camí de la retirada des de l’àrea de Barcelona i de les comarques centrals per l’actual eix de la C-17 i, com que el pas per la collada de Toses era complicat a causa de la neu, molts van seguir el curs del riu Ter fins a Camprodon, per després continuar per carretera –amb vehicle o a peu- fins al poble de Molló. Des d’allà, la carretera ja sense pavimentar arribava fins a un parell de quilòmetres mal comptats abans del punt fronterer de coll d’Ares. Molta gent creia, però, que la carretera comunicava ambdós estats, i el fet que no fos així va provocar que molts haguessin d’arreplegar els objectes de més valor (monetari o sentimental) que portaven i estimbar al torrent de Coll d’Ares el seu vehicle amb la resta de pertinences.
Des de fa uns anys, l’interès per saber què va passar llavors, la recerca de la història familiar per part de moltes persones, l’obligació de fer memòria històrica i l’auge del turisme de natura han comportat que moltes persones busquessin el camí o camins de la retirada. Malauradament, el principal camí de la Retirada, com ja he comentat, fou la carretera de Molló a coll d’Ares (actualment, la C-38), ja que era la única que permetia l’accés en vehicle gairebé fins al punt fronterer. I aquells que anaven a peu i no coneixien el territori resseguien la mateixa via, sense adonar-se de les marrades que fa una carretera que enfila un port de muntanya.
Fruit d’aquest interès, els ajuntaments de Molló i Prats de Molló (el Vallespir) han recuperat ja fa quatre anys el Camí de la Retirada (clic). Aquest sender és un camí, el més directe entre ambdues poblacions, per fer a peu i que van utilitzar moltes persones per exiliar-se. Ara, s’ha arranjat (amb una inversió de pràcticament 100.000€ de fons europeus POCTEFA, amb participació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els municipis), s’ha senyalitzat, s’ha elaborat la guia en diferents idiomes i cada any es programen diverses sortides guiades amb molt èxit de públic. El camí, amb sortida de Molló i arribada a la vila de Prats de Molló, té un recorregut de 14 quilòmetres, amb un desnivell de + 555 metres / – 990 metres i una durada d’unes 4 hores, i permet conèixer la història de la retirada d’aquestes contrades, així com els seus elements naturals, amb un paisatge dominat pels boscos eurosiberians i les pastures d’alta muntanya, amb unes magnífiques vistes al Costabona, les esquerdes de Rojà, el massís del Canigó, la vall del riu Tec i la plana del Rosselló i els contraforts dels Pirineus cap a la Mediterrània.
El desenvolupament d’aquest projecte ha permès recuperar un camí públic pràcticament perdut (sobretot al terme de Molló), fer memòria de la nostra història més recent a través del senderisme, afavorir un turisme tranquil i amant del patrimoni natural i fomentar les relacions transfrontereres.
