M’encanta preguntar als padrins, escoltar-los amb atenció, ubicar els prats i trossos als quals es refereixen, avui molts d’ells ja gairebé esborrats. Després, buscar les ortofotos antigues, dibuixar el track de tot allò que es pugui assemblar a un camí, pujar-ho al GPS i, finalment, arriba l’hora de la veritat: acostar-me al lloc, mirar, observar, buscar els murets de pedra, les marrades, intuir cada gir. De vegades, però, perds el rastre, no saps per on devia anar fins que, més avall, trobes la continuació. Després el fas de pujada i aquells trams que no havies reconegut sovint queden resolts quan canvies de perspectiva.
Vibro amb els camins vells, alguna cosa fan ressonar. Seran tants anys d’història? L’eco de tantes veus? L’energia de tants esforços? Crea vertigen pensar que uns camins tan antics, tan trepitjats, tan elementals per a la vida de tantes generacions, en pocs anys s’estiguin esborrant del país sota la nostra indiferència i la seva indefensió.
Potser és una qüestió de temps? Potser simplement han de passar més anys perquè se’ls atorgui la importància que tenen? Per contra, la seva dissolució en la pròpia natura i la progressiva desaparició en la memòria dels que els van utilitzar no ens permeten esperar.
Què us semblaria intentar rescatar-los? I, també, ressuscitar-los i usar-los? A la Vall de Siarb ho volem provar. No perquè siguem una vall única, ni tinguem uns camins monumentals, ni especialment destacables per a res en particular; simplement, perquè volem mostrar uns camins normals, quotidians i humils en honor a tot allò que durant tants anys van significar. Arreu de la vall volem descobrir els camins principals, els secundaris i els més petits, els que van de punta a punta i els que només et porten aquí, als prats del costat.
Somiem que, tots ells, creuats i enxarxats, construeixin un espai de descoberta: un àmbit de camins i caminets, de carreteres velles i noves, de senders i dreceres, de caminois i corriols, que honrarà totes aquelles persones que al llarg dels temps els han trepitjat i mantingut. Volem una vall viva i dinàmica on practicar-hi un senderisme contemplatiu i pausat, una vall amb múltiples llegats visitables, de diferents períodes i naturaleses, que estaran connectats, precisament, per aquests camins. Així es formarà un gran entramat a través del qual podrem relacionar i enllaçar el divers llegat històric que a la Vall de Siarb vulguem mostrar: des de la geologia omnipresent de fa milions d’anys, a la joia medieval del despoblat de Santa Creu, o fins als búnquers, les trinxeres i altres restes de la Guerra Civil, passant, perquè no, pels recents bancals abandonats. I, evidentment, els nous boscos o les cabanes velles, les segles i les basses que avui en dia ja costen de desxifrar.
Fotos: Marc Cortina
I aquest és un projecte que no podem ni volem fer sols, sinó que, amb la idea en ment de “fer comú”, volem compartir. De fet, molts grups de voluntaris han vingut a ajudar. Fins a 130, el passat 2018. Molts d’ells catalans, però també joves de Corea, Taiwan, Europa, etc. que, atrets pel projecte, han refet murs, rescatat empedrats i reobert trams de camí que estaven quedant esborrats. Ens falten, però, les escoles, els instituts, els estudiants universitaris i altres col·lectius que s’hi vulguin sumar. Perquè així, des de diferents mirades, tothom hi pugui participar.
Somiem en un projecte ingent de recuperació de camins que de ben segur és complex d’assolir. De moment, tot just acabem de començar, però estem convençuts que, pas a pas, el camí ens hi portarà…
