La muntanya i el clima, en una simbiosi perfecta, han configurat un Pirineu com el coneixem avui dia, condicionant el paisatge, la vegetació i fauna, la seva geomorfologia i, evidentment, la seva relació amb les persones.
Com hauria estat l’ocupació humana del Pirineu si el seu clima hagués estat diferent? Tindríem pobles i cultius a més alçada en un Pirineu més càlid? Seria deshabitat si el gel fos el protagonista a totes les cotes? I si fos un clima desèrtic?
A grans trets, els equilibris climàtics “perfectes” per a nosaltres es donen en serralades del món situades a mitjana latitud i podem dir ben orgullosos que ens trobem en unes muntanyes que tenen de tot. Aigua abundant; neu durant la temporada freda; calor a l’estiu i, especialment els veïns del vessant sud, una bona pila d’hores de sol al llarg de l’any.
És interessant fer la visita guiada del despoblat de Santa Creu, on ens expliquen com era el clima de la zona quan aquestes cases eren plenes de vida (Foto: Museu de Camins)
Aquestes condicions benignes generals del nostre clima no ha de fer-nos caure en la trampa de pensar que visquem en un entorn sense perills. I és que, cada any, els fenòmens atmosfèrics violents causen accidents, alguns d’ells mortals, i per tant hem de saber predir i entendre les condicions del temps per poder fer amb seguretat qualsevol activitat de muntanya.
Són dos els escenaris principals que causen accidents relacionats amb el temps al Pirineu.
L’estiu: la calor estiuenca, sumada a les muntanyes que actuen com a palanques, forcen l’ascensió de corrents tèrmics (per on s’enlairen els ocells planadors) fins a capes mitjanes i altes de l’atmosfera. Aquest fet provoca la formació de nombroses tempestes al llarg de l’època càlida, amb fenòmens violents com les ventades, pedregades, pluges torrencials i caiguda de llamps.
Moltes d’aquestes tempestes es formen d’una manera “sobtada” després d’un matí sense un núvol al cel. Aquest fet pot agafar desprevinguts alguns excursionistes en zones sense opció de refugiar-se i patir algun accident. Mantenir la calma, pensar, protegir-se el cos en cas de pedregada i evitar zones exposades, que sobresurtin del terreny o lluny de zones inundables, ens podran ajudar. En tot cas, el principal aliat per no trobar-nos en aquesta situació, és haver-nos informat prèviament de la predicció del temps. Molt difícilment ens trobarem una tempesta un dia de baixa probabilitat.
L’hivern: el fred i la neu provoquen molts accidents, alguns evitables, cada temporada al Pirineu. Per una banda, les allaus de neu poden ser una gran trampa si no disposem de coneixements adequats abans de sortir a la neu en zones no controlades d’allaus (molt recomanable consultar el web d’ACNA – clic).
Però no hem de menysprear al torb i el regel. Amb torb, neu empesa pel vent, podem trobar- nos que un dia fantàstic, clar i sense núvols, es converteixi, per l’entrada de vent fort, en un autèntic malson. La manca de visibilitat ens podrà desorientar i el mateix vent ens pot provocar una hipotèrmia. Pel que fa al regel, és un fenomen de difícil predicció. La neu humida, en baixar la temperatura, es gela i es converteix en una placa de gel que provoca relliscades, que, depenent d’on, poden ser molt perilloses.
El gran secret per evitar la majoria dels accidents a muntanya és la formació i la informació. Estar ben format i conèixer la muntanya és clau i, abans d’anar-hi, sempre hem de consultar les previsions del temps o els butlletins de perill d’allaus. Volem acabar aquest escrit convidant tots els lectors a visitar l’exposició El clima del Pirineu i el Parc Natural del Cadí-Moixeró, realitzada per MeteoPirineus, que trobareu a l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell. Allà, us podrem donar una guia de camp gratuïta sobre meteorologia i dos pòsters. Us esperem!
