Torna un dels nostres escriptors de capçalera. Ander Izagirre, que ens va explicar una corrua d’anècdotes (algunes, divertides; altres, no tant) al voltant del Tour de França, ens narra ara la seva pròpia experiència dalt de la bicicleta, com a cicloturista que afronta un repte força complicat: la travessa dels Pirineus per carreteres secundàries.
La gràcia de Pirenaica, és que l’autor no s’entreté gaire en les seves penúries a l’hora de coronar ports ni en el gaudi dels descensos, sinó en allò que “llegeix” en l’entorn. Així, al llarg del recorregut, coneixerem com algunes de les millors carreteres ciclables d’Euskadi van ser construïdes per esclaus; perquè, des del 1375, alcaldes de la vall de Baretous entreguen tres vaques als d’Erronkari, o la vida de Llúcia de la Marca, una dona que va revolucionar el Pallars fa mil anys. I com que sap ambientar molt bé les històries, aquesta darrera, per exemple, la comparteix amb una persona que “tiene el pelo entrecano y revuelto, lleva gafitas de profesora y habla con un entusiasmo muy divertido” (sí, la Cristina Simó, de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu).
Som molt fans d’Izagirre…