SECCIÓ: EL MIRADOR

El secret de l’Alt Pirineu: les cabanes de pastor

El meu padrí Josep i també el meu padrí Pepito, com moltes famílies del Pirineu, van fer de pastors, van tenir ovelles a casa, van portar el bestiar per la cabanera, van passar els estius a la muntanya, sempre envoltats de ramats de bestiar. Les meves padrines els portaven el dinar, feien foc a la cabana, ajudaven a tancar el bestiar a les pletes de la vora de les cabanes, etc. Totes aquestes històries i moltes més, elles, que encara estan vives i els agrada recordar, me les han explicat des que era molt petita.

Els meus tiets i el meu pare també parlen de quan eren petits i ajudaven als seus pares a guardar el bestiar, a dallar, a portar l’herba i, en moltes d’aquestes històries, sempre hi ha una cabana. Cabanes que actualment i majoritàriament estan en mal estat, en desús, perquè l’ofici de pastor ja no és el que era abans… Tot plegat, em va fer despertar la curiositat sobre aquest tipus de construccions que sembla que han sigut una part important en la vida de les nostres famílies i de moltes altres de la resta del Pirineu.

El meu Treball de Recerca, en el qual vaig comptar amb l’ajuda de la meva tutora Antonieta, em va donar l’oportunitat d’estudiar-ho i de fer-ne la recerca. El treball es centra en l’estudi de les cabanes de pastor, concretament les del meu poble, Erill la Vall. Les cabanes de pastor són unes construccions de pedra seca utilitzades pels pastors com a refugi. Per a la seva construcció s’utilitza la tècnica de la pedra seca, que consisteix en la combinació de roques de diferents mides, mes o menys treballades sense cap material d’unió. Aquestes construccions s’acostumaven a situar en zones amb visibilitat, de manera que al pastor li fos més fàcil vigilar al ramat.

Les cabanes de pastor servien de refugi als pastors quan anaven a fer pasturar el bestiar a la muntanya. Les utilitzaven durant el dia quan el temps no era favorable, o bé per passar-hi la nit. De la seva construcció se n’encarregava cada família que, amb els materials que trobaven per la zona, construïen la cabana que cadascú utilitzaria. En alguns casos, quan dues famílies tenien els prats bastant a prop, es posaven d’acord en la construcció d’una sola cabana, que compartien.

Aquest treball es va elaborar amb els principals objectius d’investigar sobre la història de les cabanes de pastor i fer-ne la corresponent documentació, que fa referència a la part teòrica de l’estudi. La part pràctica va consistir en la realització d’un inventari de les cabanes del terme d’Erill la Vall i en l’elaboració d’una ruta turística amb la creació d’una pàgina web, un vídeo publicitari i el disseny d’un fulletó informatiu.

Després de l’elaboració del treball, es va poder arribar a la conclusió que la majoria de les cabanes de pastor es troben en mal estat i, per tant, en desús com a refugi, ja que en algunes de les que estan més ben conservades s’ha pogut observar com s’utilitzen com a magatzem de sal per al bestiar.

Com que aquest treball està encarat també cap a l’àmbit turístic de la zona, queda obert al seu possible ús per a la realització de rutes guiades a diferents cabanes, utilitzant-les així com activitat a proposar als visitants. Aquesta idea no només es podria dur a terme per la ruta creada en aquest treball, sinó per altres parts del territori de la Vall de Boí on hi hagi cabanes de pastor també desconegudes i poder potenciar així el seu coneixement. A més, queda oberta, i animo personalment a qualsevol interessat, la continuació de l’inventari d’altres cabanes de la vall o, fins i tot, d’altres construccions de pedra seca de la comarca, que actualment són encara ignorades per la majoria de la població.

Per això, tant en l’àmbit turístic com en el dia a dia, el manteniment i conservació de les cabanes de pastor és tant important, perquè mostra aquells oficis que han perdurat durant el temps i que formen part de la història del nostre territori.

 

Accés al treball complet, aquí

L’Eulàlia Ramon és una estudiant ribagorçana que s’ha fet gran entre muntanyes, falles, neu, vaques, pantocràtors, aigües sulfuroses i persones que lluiten per viure amb dignitat i optimisme en un medi -difícil per a uns, agraït per a uns altres- situat a les antípodes de la societat urbana. Amarada d’aquesta cultura muntanyenca, va decidir fer el treball de recerca de batxillerat sobre un dels aspectes més representatius i desconeguts del món pirinenc: les cabanes de pastor del seu poble, a la Vall de Boí. Està convençuda que la recuperació i valorització d’aquest patrimoni és una obligació de la comunitat i una oportunitat per a la creació de productes turístics i de riquesa, si es fa amb cura, passió i respecte. No serem nosaltres els qui li portem la contrària…