Des que, a les primeries del segle XX, van aparèixer els primers refugis a Catalunya (començant pel d’Ulldeter, el 1909) ha plogut molt i amb intensitats diverses. Així, la fase d’impuls de finals dels anys 20, que podia tenir continuïtat amb la creació del Comitè Català de Refugis, va quedar truncada per la guerra. Després, unes dècades a l’ombra, fins que, cap als anys 60 i, després, als 80, reapareixen noves construccions i remodelacions d’uns equipaments que, ara, han hagut d’adaptar-se a les noves demandes i necessitats de la societat en l’àmbit de l’oci a la natura o l’activitat esportiva. Per exemple, la popularització de les travesses que uneixen refugis han contribuït a diversificar el perfil d’usuaris i han obligat a redefinir el seu paper en el marc de les activitats de muntanya.
En definitiva, la qüestió és que s’ha anat passant del cau aïllat que feia d’aixopluc temporal a l’expert muntanyenc que volia fer cim a una xarxa interconnectada i transfronterera que ha d’afrontar nous reptes per seguir essent competitiva. I justament en aquesta línia va la creació de l’Associació Entrepyr, a Salardú , el passat mes d’abril, la primera que gestiona una xarxa de refugis (de moment, al voltant d’una seixantena), d’ambdós vessants dels Pirineus.
Entre els objectius de l’associació, que és la culminació d’un projecte europeu POCTEFA, hi ha la consolidació del portal web i de les seves xarxes socials; l’elaboració d’un pla pirinenc de refugis i l’organització de fòrums de treball (en la línia, imaginem, dels interessants Col·loquis de Refugis celebrats a Luchon i Benasc). Com diu la notícia (clic), “un fet històric en l’àmbit dels Pirineus i en matèria de refugis”.