Als que no ens hem mogut mai per les cotes més altes ens costa molt imaginar-nos la duresa, les condicions extremes que s’han de suportar a 8.000 m d’alçada. I si ens hem de projectar cent anys enrere i pensar com devien ser els viatges (Londres-Kàtmandu, per exemple), les aproximacions o els materials, el nostre cervell pot col·lapsar. Doncs resulta que el britànic George Mallory va participar en tres expedicions a l’Everest ara fa un segle (1921, 1922 i 1924), va morir en aquesta darrera incursió i persisteix el dubte de si va arribar a coronar-lo abans del fatal desenllaç. Casat, pare de tres fills, mestre amb vocació d’escriptor, Mallory ho deixava tot per anar a l’Himàlaia. I també va deixar nombrosos textos, sovint en forma de cartes a la seva esposa.
Escalada a l’Everest recull els escrits complets, tant els de caire més reflexiu (L’alpinista com a artista) com els que descriuen els aventis durant els intents de conquerir el cim del món. Aquí, un petit tast.
Atenció a la petita mostra de fotografies que il·lustra el llibre. I atenció també a aquesta col·lecció Annapurna, que dirigeix Enric Faura i que aplega ja una bona llista de títols d’interès. Per què escalar l’Everest? “Perquè és allà”, Mallory dixit.