Una de les caminades que més m’agrada fer per l’Alta Ribagorça és la coneguda com a Ruta de la Fauna de Montiberri. Es tracta d’un recorregut que va senyalitzar el consell comarcal i que posteriorment van restaurar i condicionar els alumnes dels cicles formatius de l’Institut del Pont de Suert.
La ruta formava part del camí vell que utilitzaven els traginers quan anaven cap a la Pobla de Segur i ens ofereix un extraordinari patrimoni històric i etnològic. Ens porta fins a Montiberri i Casós, dos nuclis actualment deshabitats de l’àrea d’influència del monestir de Lavaix.
El recorregut resulta molt didàctic perquè té gran riquesa biològica. Transcorre per diversos ecosistemes on podem observar com la vegetació va adaptant-se a l’altitud, les obagues, les solanes, les zones de roquissar, els barrancs i fins i tot rierols. Tot això culmina a la Faiada de Malpàs (faiada és fageda en ribagorçà), que forma part de la Xarxa Natura 2000 i d’espais d’interès natural. Aquesta muntanya és molt atractiva perquè es pot contemplar des del mateix Pont de Suert i ens ofereix diferents coloracions segons l’estació de l’any en què ens trobem.
Per arribar a la Ruta de la Fauna es pot sortir caminant des del Pont de Suert i fer un tram del Camí de l’Aigua (molt recomanable) o bé anar en cotxe i agafar la N-260 en direcció a la Pobla de Segur fins al punt quilomètric 345. El cotxe es pot deixar a l’àrea de lleure de la Font de la Mena, on s’inicia la caminada. Des d’aquest punt, al cap d’uns 130 m carretera amunt cal creuar el riuet del Convent per un pont de fusta i comença la ruta que es pot fer seguint els pals de fusta que tenen pintada una petjada de gat fer. Després de travessar una densa repoblació de pi roig es comença a ascendir per una zona amb pedres soltes on sovint es poden trobar esllavissades.
Cal anar pujant sempre per l’esquerra, ja que per la dreta trobarem un altre camí, des de l’embassament d’Escales, que abans comunicava amb el monestir de Lavaix.
Arribarem a la Roca de Savina, anomenada així per la presència d’aquesta espècie vegetal en tota la vessant encarada al sud i on destaca un exemplar de certa envergadura situat sobre una gran roca. És un bon lloc per fer aturada i gaudir de les vistes al pantà d’Escales i el bosc de l’obaga del barranc de Montiberri.
Continuem per la solana i comença el carrascar. És una dels trams de camí més bonics, encara es conserva una part de l’antic empedrat i la llum es filtra suaument entre les capçades. Una mica més amunt el pendent ja es redueix i es travessa un rierol, amb petites basses on podrem descobrir petits animalons. Al cap de poc, a la dreta, passarem el trencall que porta a Casós. És recomanable fer la tornada per allà (des de Casós), en baixada.
A Montiberri s’hi arriba per un camí encaixonat entre marges de pedra seca, vorejant els prats que envolten el poble. Montiberri, nom d’origen iberobasc, significa lloc sota la muntanya i actualment està en ruïnes. Val la pena fer una aturada a la font-abeurador i agafar forces per continuar fins a Casós des del sender vora la font que ens portarà ja a una pista forestal. En aquest punt també es pot decidir l’ascens al Cap de la Faiada: encara que se surt de la ruta de fauna és una bona opció si es volen veure els faigs. Si seguim els indicadors de la ruta arribarem a Casós, nucli també despoblat amb una única casa, però bastant ben conservada. És un mirador excepcional del Pirineu i obtenim una magnífica perspectiva sobre la vall de Barravés i els cims propers. Sovint es poden observar des d’aquí grans rapinyaires com el voltor, el trencalòs o l’àguila daurada.
Llavors ja podem anar baixant seguint el camí que travessa el prat de l’entrada del poble. Travessarem una pineda de pi roig que ens portarà a l’enllaç amb la zona del rierol i el camí que hem fet a la pujada.
Aquesta ruta, segons el mètode Sendif, és moderada, és adient per a tothom i es pot fer en qualsevol època de l’any, tot i que alguns trams de solana es gaudeixen més si no fa un dia de calor.
