Potser és només una impressió equivocada, però hi ha moments en què, a la vista d’alguns comentaris, diríem que l’obra d’Espinàs, o almenys la vintena de títols que configuren la col·lecció “A peu”, està un xic infravalorada. No endebades, fa més de 60 anys que va començar a recórrer espais ben propers (no la travessa del desert de Gobi de cap per avall ni la circumval·lació de Groenlàndia en trenta dies) i ho va saber transmetre des d’una òptica ben particular, retratant més la part humana que no pas la física. I aquí pot raure part del problema; en la narració d’aspectes quotidians de la vida de les persones, sense aventures extremes ni gestes irrepetibles.
El cas és que La Campana (l’editorial amb qui manté un vincle gairebé tan estret com amb la inseparable Hispano-Olivetti Studio 46) ha reeditat recentment tres dels primers títols de la sèrie (els viatges a peu pel Pallars i Aran, la Llitera i el Priorat) amb tapa dura i, diuen, un interessant pròleg de l’editora Isabel Martí (clic). Una bona i nova oportunitat, doncs, per incorporar aquests textos a la biblioteca personal.
Per cert, qui sigui un seguidor d’Espinàs o vulgui introduir-se en la seva escriptura, que sàpiga que hi ha un llibre publicat l’any 2015 que analitza diferents aspectes de la seva obra caminera: Els viatges a peu de Josep Maria Espinàs, d’Elisabet Armengol.