“Tio Peter” va venir al Pallars en els anys 70 provinent de la civilitzada Alemanya. Venien a fer muntanya i jo, amb la innocència dels 8 anys, li vai preguntar com es que venien al Pirineu si tenien cims molt més grans als Alps. Em va contestar que aquí es trobaven racons i paisatges salvatges sense regulacions ni turisme.
Era el Pallars de la fugida a les ciutats i uns hippies compraven una casa sense cap comoditat a Rivert, era el Pallars de la meua infantesa. Rivert és un poble perllongat de la mateixa roca que presideix una vall amb un riuet que li dona molta personalitat i que ja neix singular en una cova dintre del mateix poble
Aigua freda, ordigues, olor de les figueres, cases de pedra, boscos de roure i boix i petites clarianes de prats; ha estat una atracció per a persones vingudes de tot arreu a un racó amb fortes vibracions.
El camí surt de la població de Salàs de Pallars en direcció nord des del carrer de les Eres cap a l’aubaga. Camps de conreus donen pas als roures que ombregen el camí fins a la font de Sil. Continuem per un corriol fins a la pista que va a Santa Engràcia. Camps, pins i roures fins a una cruïlla a la dreta: l’antic camí de Rivert, l’orientacio nord li dona un to nòrdic.
Baixem fins el barranc i agafem la pista de la esquerra que ens dura a Rivert per la seua part sud i allà a la cova de la font i, seguint, a la cascada de sota del poble. De tornada, podem fer una petita variació a l’arribar a la cruïlla amb la pista de Santa Engràcia i entrar a Salàs per la font de Sant Clem.
