Innocència i sobrietat, saviesa i mordacitat per als millors paladars

Tiburius Kneight és un potentat solitari i misantrop que, fastiguejat d’una vida luxosa i indolent i per consell d’un excèntric metge, s’instal·la en un balneari de muntanya. Allà, iniciarà els passeigs diaris pel bosc i anirà coneixent, a poc a poc, les seves peculiaritats. I en el procés, s’anirà desprenent de les angoixes i entrarà en un estadi desconegut que el portarà a relacionar-se amb els pobletans i, àdhuc, a enamorar-se. Adalbert Stifter va publicar El sendero en el bosque (Ed. Impedimenta, 2008) a mitjan segle XIX, una novel·leta aparentment simple, innocent i romàntica, però que, ara se’ns acut, podria ser precursora de pràctiques o conceptes tan actuals com són els banys de bosc o els boscos terapèutics. “Todo esto que voy a contar aquí es ni más ni menos lo que le ha sucedido a mi amigo al atravesar el sencillo sendero de un bosque. Porque hay que advertir que el señor Tiburius, de joven, era un gran mentecato; y nadie que le hubiese conocido en aquel tiempo hubiese creído que él llegaría a tomar aquel sendero”, comença. Una delícia.