El “Puerto de la Buena Agua”, ple d’història des dels temps dels romans, amb la seva via de connexió entre Comminges i Tarragona, fins a mitjans del segle XX, quan els carters de Salardú i d’Esterri d’Àneu es trobaven a la Verge de les Ares per bescanviar la correspondència…
Aquest és el marc en què es desenvolupa la caminada que us proposem, allà on s’uneixen les dues valls de l’Aran i d’Àneu, a cavall de dos grans parcs: el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A quasi dos kilòmetres de l’inici de la nostra ruta es troba una altra de les valls més visitades de la zona: la de Gerber. És per això, que el Parc Nacional ha posat aquest any un punt d’informació a la caseta de la Peülla de l’estació d’esquí de Baqueira Beret, on podreu obtenir també informació.
El punt de sortida de la ruta, si veniu des de la Val d’Aran, es troba a un kilòmetre després de passar el port de la Bonaigua, en un pàrquing situat a l’esquerra d’una de les corbes, on podreu estacionar. El sender surt del mateix pàrquing en direcció nord al començament, per anar donant després successives corbes guanyant alçada, en direcció est. És un sender molt consolidat, còmode i fàcil, d’anar pujant poc a poc, assaborint el paisatge que tenim al nostre voltant. Estem en un terreny calcari, envoltat de pastures d’alta muntanya, on és fàcil trobar als ramats de cavalls pasturant per allà.
El sender arriba al clot de la Cigalera, on podem veure una cubeta situada més avall, l’estany Podo, de forma circular, i apreciar el progressiu rebliment (colmatación, en castellà) que pateixen alguns llacs de la zona. El paisatge és molt diferent al de la vall i llacs de Gerber, que veiem enfront en direcció sud i que són una bona mostra de vall glacial, amb terreny granític.
A l’esquerra, a sobre nostre, ja veiem el Tuc de la Cigalera. Seguim el sender en direcció nord-est i comencem a albirar un llac solitari, l’estany de Montanyó, i anem guanyant alçada fins arribar a la collada del mateix nom. Des d’aquí el sender continua, ara en direcció sud, i fàcilment arribarem al cim del Tuc de la Cigalera, de 2.476m d’alçada. Estem en un fantàstic mirador de 360º: cap al nord, hi ha el circ de muntanyes dominat pel Tuc de la Llança; cap a l’est, les siluetes de les muntanyes que ens porten fins a la Pica d’Estats i, cap a l’oest, fins als glaciars del massís de l’Aneto i Maladeta. Davant nostre, cap al Sud, les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb la Vall de Gerber en primer terme… una visió esplèndida.
El retorn el realitzem pel mateix sender de pujada fins al clot de la Cigalera, on tenim l’opció de baixar per un sender que voreja l’estany de Podo per la seva esquerra fins arribar novament al sender principal que ens portarà fins el cotxe. Completar la ruta del Tuc de la Cigalera és una activitat de mig dia, molt recomanable per la seva facilitat i la gran vista que hi ha des del cim.
