SECCIÓ: EL MIRADOR

La geografia humana de la muntanya

L’any 1922 Raoul Blanchard, que era un dels primers catedràtics de Geografia de l’estat francès i exercia a la universitat de Grenoble, va ser invitat per la Mancomunitat de Catalunya a donar una sèrie de conferències a Barcelona. El tema triat pel curs a l’Escola o Universitat Industrial del carrer d’Urgell va ser el d’Assaig de Geografia Humana de la Muntanya. Blanchard era deixeble de Paul Vidal de la Blache i de Lucien Gallois, introductors d’una geografia renovada, en la que els mètodes inductius basats en el treball de camp, enquestes i entrevistes, i la consulta de la documentació dels llocs tenien una gran importància. Aquesta escola tractava de demostrar com el medi natural influïa en les activitats humanes i com els humans, en funció de les seves necessitats i possibilitats, podien introduir modificacions en el medi natural.

Blanchard, en anar a Grenoble, la ciutat portalada dels Alps occidentals, va formar una  veritable escola d’estudi de les diferents regions de la serralada alpina, amb uns resultats excepcionals pel seu interès científic. Per primera vegada els habitants de les muntanyes alpines i els interessats per la seva Geografia tenien unes explicacions racionals que enllaçaven diferents fenòmens i els hi permetien entendre perquè s’havien desenvolupat unes o altres activitats, o perquè hi havia especialitzacions agràries tradicionals que morien mentre en sorgien de noves. La idea de Blanchard era de recollir estudis i informes de les regions muntanyoses de bona part del món, per poder establir característiques comunes, de com l’altitud afavoria i limitava determinades produccions, els problemes derivats de la climatologia, les formes que s’havien adoptat per resoldre’ls, etc. Explicar per entendre, entendre per solucionar problemes.

La persona encarregada de presentar el professor Blanchard va ser Pau Vila, professor de Geografia a l’Escola de Mestres de la Mancomunitat, pioner de la nova Geografia a Catalunya, i que el 1925 va publicar la primera monografia moderna d’una comarca catalana: la Cerdanya. Pau Vila va fer algunes sortides d’estudi amb Blanchard, aprofitant la seva vinguda a Catalunya, i l’any 1923 va estar uns mesos a Grenoble per practicar la metodologia de Blanchard en l’estudi de les regions muntanyoses.

L’Assaig de Geografia Humana de la Muntanya és la publicació del curs impartit per Blanchard a Barcelona que va ser publicat primer en quatre números del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya i, posteriorment, l’any 1925, aplegats en una edició especial del mateix centre. Blanchard hi explica l’agricultura de muntanya, la ramaderia, la vida pastoral i la transhumància, les comunicacions i el tràfec, les activitats industrials, l’hàbitat (els pobles i les cases), els habitants i les migracions humanes.

Però l’interès de l’edició del curs de Blanchard son els comentaris i notes que hi fa Pau Vila, de tal manera que pot parlar-se d’una obra conjunta entre Blanchard i Vila. Si Blanchard explica que un tipus de migració de pastors i ramats és la de Bourg Saint- Maurice, en què el bestiar abans d’arribar a la muntanya des de la plana fa unes estades intermèdies a la primavera i la tardor a les muntanyetes o muntanya mitjana; Pau Vila exposa les migracions del bestiar des de Tots Sants fins a la Santa Creu dels ramats de Setcases-Montgrony-Castellar de N’Hug i les de Gisclareny-Saldes-Gòsol. Si Blanchard exposa la fabricació de teixits de llana als Alps; Vila conta que a Andorra hi ha encara una fabriqueta de mantes de “llana del Pirineu” i que a la Val d’Aran hi havia una petita fàbrica de burell a Es Bòrdes i una altra a Vielha.

Pau Vila és qui farà d’editor del curs de Blanchard perquè “A Catalunya una Geografia de la Muntanya ens ha d’interessar com a cosa pròpia, perquè si bé altres tipus de «quadres naturals» són representats en la nostra terra –planes, costes i riberes- som principalment un país de muntanyes, o com digué d’una manera senzilla i gràfica un autor del segle passat, «Tot Catalunya és Pirineu»”.

Ara aquest Assaig de Geografia humana de la muntanya ha estat reeditat de nou per la Societat Catalana de Geografia i va acompanyat d’una llarga introducció en la que s’explica l’arribada a Catalunya dels nous corrents geogràfics. També s’hi adjunten els qüestionaris que Blanchard, Felip Arbós o el mateix Pau Vila utilitzaven per estudiar l’economia i el mode de vida de la població muntanyenca. Una obra que ens ofereix una situació que estava canviant perquè la transhumància generalment ja no es feia a peu, sinó en vagons de tren o camions, el boví de llet augmentava en importància i per les muntanyes alpines apareixien els practicants dels nous esports de neu.

Un assaig recomanat no només per als estudiants del Màster de Gestió d’Àrees de Muntanya que ofereixen de forma conjunta els cinc departaments de Geografia de les universitats públiques catalanes, sinó que també per ser llegida pels estudiosos dels modes de vida a les terres altes i per totes aquelles persones encuriosides per les comarques de muntanya.

 

 

La muntanya, de sempre, ha despertat l’interès dels geògrafs. Per als clàssics, com Pau Vila, això volia dir calçar-se les botes i fer treball de camp, observar, enquestar… El 1922, amb la col·laboració del seu col·lega Raoul Blanchard (referent de la geografia alpina) organitza a Barcelona un curs on caracteritzen aquest medi a partir dels principis de la geografia regional. Cent anys més tard, la Societat Catalana de Geografia, de la mà de Josep Oliveras, n’ha reeditat el manual i altres materials de la recerca, pensant, entre d’altres, en els alumnes del Màster de Gestió d’Àrees de Muntanya i en les persones que, mentre trepitgen els camins muntanyencs, s’interroguen sobre com els elements naturals i l’home han modelat aquest territori.

Josep Oliveras és geògraf de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia

 

 

Scroll to Top