L’equip tècnic del Centre de Suport Territorial dels Pirineus (CST Pirineus) de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) treballem en un territori amb una gran varietat paisatgística. La nostra feina ens permet gaudir d’aquest espectacle natural al mateix temps que aprenem de manera contínua. Pertanyem, doncs, a un col·lectiu de persones que ens agrada estar en constant relació amb el paisatge, transitar pels camins muntanyosos que cobreixen des de la plana a la muntanya, des dels boscos humits als prats alpins, des dels rius cabalosos als petits torrents que neixen a cotes altes. En general, quan circulem per la xarxa de senders del territori ens fixem en el llenguatge de les roques i sediments i en la diferent gamma cromàtica, de textures i formes que l’escenari de l’entorn ens explica.
Aquest paisatge que ens agrada trepitjar i observar té la particularitat d’explicar una gran història. Una història que sovint hem oblidat per ignorar un extens i interminable arxiu… el de les roques. També és veritat que la falsa percepció que les roques i la mateixa Terra no tenen ànima ni vida, ha atorgat una gran solitud als amants de les ciències de la Terra. En la història i interpretació del paisatge és important, doncs, integrar els diferents materials que afloren en el subsòl, en superfície i, al mateix temps, les seves propietats i estructures. Tot aquest llenguatge ens ha revelat com es varen formar els Pirineus, una serralada que a trets generals podríem considerar que té una edat d’entre 25 i 50 milions d’anys, amb un repertori de roques que enregistren una història de més de 600 milions d’anys i que no té fi.
Grans moviments tectònics formaren l’edificació dels Pirineus amb un procés que es desenvolupà a una velocitat mitjana entre 4 i 8 cm/any però que va durar més de 60 milions d’anys. Tot això creant en aquestes contrades pirinenques una infinitat de paisatges i ambients, des d’oceans a rius, de volcans a platges paradisíaques. La gran erosió de la xarxa fluvial i l’emergència de roques molt antigues al Pirineu axial han permès gaudir de grans afloraments per poder interpretar aquesta gran varietat d’ambients pretèrits i dins d’ells, el registre de l’evolució de la vida: els fòssils. Aquests ens ajuden a interpretar amb exactitud com era el Pirineu en cadascun dels episodis d’aquesta gran pel·lícula de més de 600 milions d’anys: dinosaures, peixos, coralls, caragolines, fins als més petits organismes unicel·lulars. No cal, però, perdre’s en tanta història, si no som capaços d’utilitzar-la per fer un món millor i més segur avui. Aquest és el gran repte de la ciència i la gran aportació a fer per part de les ciències de la Terra en particular.
Aquest dinamisme del nostre planeta altera la superfície terrestre de manera constant i ens ofereix morfologies diferents segons el tipus de material i el tipus d’agent modelador; la dissolució de les roques que genera avencs i coves i l’erosió fluvial o glacial que deixa les conegudes formes de vall en ‘V’ o ‘U’ en són dos exemples clars. Aquestes formes de modelat constitueixen un recurs de primer ordre per al territori, per atreure al sector turístic, esportiu i cultural. En aquest sentit, és possible la pràctica d’esports d’aventura com l’espeleologia, el barranquisme, el ràfting o el piragüisme, com també la presència d’espais naturals amb diferents figures de protecció (parcs nacionals, naturals…) que en si mateixos són enclavaments de gran interès turístic a causa dels seus valors paisatgístics i culturals. Quan aquests processos geològics, lligats a la geodinàmica externa, ens poden causar danys a les persones o a les nostres infraestructures parlem de riscos geològics, i ens referim a despreniments, fluxos torrencials, allaus… Són perills naturals que poden generar un risc quan circulem per la muntanya.
Alguns dels més coneguts i transitats espais naturals tenen una relació directa amb la geologia: per exemple, es podria esmentar el congost de Mont-Rebei, format per l’erosió fluvial del riu Noguera Ribagorçana als materials que formen l’encavalcament del Montsec (una de les principals estructures tectòniques del Pirineu meridional). Per un altre costat, la zona de Certascan, característica pels plecs i les cisalles dels materials esquistosos i granítics del Paleozoic. O també tenim la vall de Sant Maurici i la vall de l’Artiga de Lin com a exemples del modelat glacial, on es poden observar diferents estructures característiques d’aquests paisatges (circ, crestes, cubetes, estries…). En aquest sentit, Catalunya disposa un inventari d’espais d’interès geològic en el qual es descriu la importància del paisatge en qüestió. Així s’ofereix la possibilitat de conèixer espais naturals poc transitats a nivell excursionista, però amb alt valor geològic.
Estar davant d’un paisatge i incorporar el coneixement geològic en permet una percepció més integral i holística i, per conseqüència, una millora en l’eficiència de la planificació d’un territori. És aquí on el CST Pirineus adquireix una gran importància en l’acció de proximitat al Pirineu, adquirint dades, gestionant informació i donant suport tècnic i científic aplicat en els camps de la geologia i les ciències del sòl a les administracions i a la indústria, a les entitats actives del territori i al públic general.
