No ens resistim a la temptació de seguir l’estela iniciada en el número anterior: i és que El leopardo de las nieves o la promesa de lo invisible, de Vincent Munier, és el complement perfecte de La pantera de les neus, de Sylvain Tesson, que és justament qui en signa l’epíleg.
Munier és un dels més prestigiosos fotògrafs de vida salvatge i d’exteriors. Es mou amb facilitat, si és que això és possible, per terres àrtiques i antàrtiques i també pel Tibet, on ha fet fins a cinc expedicions per capturar amb la seva càmera uns paratges i una fauna ben singulars, sobretot la cobejada i esmunyedissa pantera. I en la darrera d’aquestes campanyes tibetanes el va acompanyar precisament Tesson, d’aquí la connexió.
El llibre, una autèntica delicatessen (una més de l’editorial Errata Naturae), és el relat concís i precís, a mode de dietari no exhaustiu, d’aquestes cinc expedicions que van començar el 2011 i van acabar, de moment, el 2018. Unes anotacions que recullen les dures caminades d’aproximació, les tensions amb la policia xinesa, el contacte amb alguns dels pocs habitants d’aquelles terres o els moments d’aguait. Però el millor de tot són les imatges, nombroses, belles, en blanc i negre, a vegades amb pantera, d’altres amb llops, iacs, falcons, humans o simplement amb espectaculars paisatges despullats. Extraordinària col·lecció!
Un recull de textos curts de diferents acompanyants tanquen el llibre, però ens quedem amb les reflexions finals del mateix autor on es qüestiona sobre els efectes, més aviat nocius, de difondre les imatges d’aquests paradisos més o menys verges i, per tant, sobre la seva pròpia feina.