Lluís Obiols – Les mines d’Adrall

Des del Pla de Sant Tirs, seguint la pista que mena cap a la Freita, ens podem acostar a les mines d’Adrall. Entre les dècades de 1920 i 1940, el carbó que se n’extreia es baixava fins a la central tèrmica, vora Segre, per produir electricitat per a les fàbriques del voltant de Barcelona (i per l’Exposició de Montjuïc!). Avui, amb les mines ensorrades i els camins mig esborrats, es fa difícil imaginar els centenars d’obrers, els rails i vagonetes, els plans inclinats i les locomotores… Fa uns anys hi va haver una lloable iniciativa: recuperar la memòria històrica de les mines i rehabilitar els antics camins. Ja era bona, la idea. Però malaguanyats diners! Una enorme inversió que va consistir en eixamplar pistes forestals i col·locar quilòmetres de baranes innecessàries i uns quants panells informatius farcits d’errors i incorreccions. Els caçadors i els que som boletaires aprofitem aquestes pistes, però els camins originals pels que es movien els miners, les mines i els edificis auxiliars de l’explotació continuen caient i emboscant-se. Aneu-hi, però, sobretot, sortiu dels camins “rehabilitats” i busqueu per dins del bosc. En gaudireu molt més.