El port de Comiols és per a molts la porta d’entrada als Pirineus de Lleida. Des del capdamunt d’aquesta serra s’atalaia tota la Conca de Tremp, bressol dels últims dinosaures d’Europa. Presideixen l’escena els cims pirinencs. Aquestes magnífiques vistes (possiblement les millors dels Pirineus!), són l’escenari pel qual transcorre la caminada que us proposo i que formarà part de Lo Festival de Senderisme de la Conca Dellà.
El punt de sortida és el pàrquing de Benavent de la Conca, la primera població que ens trobem al descendir el port de Comiols en direcció als Pirineus. El poble es troba ubicat just als peus de la Roca de Benavent, una de les que conformen la serra. Per culpa d’aquesta gran roca, els benaventins i benaventines no veuen el sol fins a prop del migdia, al bell mig de l’hivern. Això sí, gaudeixen d’unes postes de sol úniques.
Es passa pel costat de l’església, direcció al cementiri, i es rodeja el poble fins que trobem un sender que passa per sota Roca Roja (o ‘roia’, en pallarès). Es va caminant per sota la roca i en paral·lel a la carretera principal fins que s’arriba a una mena de descampat. A partir d’aquí s’agafa el caminet que puja fins dalt de la serra. L’esforç de l’ascens, de poc més d’un centenar de metres d’altitud, val la pena. La recompensa és en forma d’una panoràmica d’enveja. Ens trobem al cim del que es coneix com a Grau Curt.
A partir d’aquí s’agafa una pista que planeja per sobre la serra de Comiols, una zona que es coneix com La Garriga. Es passa per indrets de noms ben curiosos, com el Grau de Cabres o l’Altar del Músic, fins que arribem al mirador de Roca Roja. Una cartellera del Geoparc Conca de Tremp – Montsec explica que fa milions d’anys tot el que es veu era mar i com a causa del xoc de les plaques d’Ibèria i Europa van néixer els Pirineus.
Després d’aquesta pausa obligada es reprèn la pista fins al que es coneix com a Grau de Moles. Des d’aquest grau s’agafa un sender que ens porta de nou fins als peus de la serra. És un sender molt agradable, però cal anar en compte en un parell de punts, ja que hi ha un bon precipici. Al final del sender s’agafa una pista en direcció a Benavent de la Conca. Aquesta pista transcorre sense pràcticament desnivell entre arbres i camps. Una manera plàcida d’acabar aquesta ruta per les millors vistes dels Pirineus.
 |
 |
Fotos: Jordi Vilves i Lorena Farràs
