La caminada que us proposo vol ser un homenatge a la memòria històrica. Es tracta d’un itinerari que discorre per un seguit de petits pobles en altres temps plens de vida i ara completament abandonats, però que es resisteixen a l’oblit. Pobles, d’altra banda, que testimonien alguns dels episodis més cruents de la guerra civil espanyola, en el territori conegut pels historiadors com al Front del Pallars i que he resseguit una i altra vegada enmig d’un silenci que encara fa més dolorosos els estralls del conflicte.
El recorregut, que requereix de tota una jornada, sense presses, comença a Aramunt on, després d’un tram d’ascens, coneixerem el nucli despoblat d’Aramunt Vell; passarem, pel costat nord de la muntanya de Sant Corneli, per les posicions franquistes de Vilanoveta (amb la seva impressionant trinxera en perfecte estat), que controlaven el pas pel barranc i la vall de Carreu, on hi tingueren lloc virulents combats el maig del 1938. Un cop a la banda sud, ens endinsarem pels turons on les forces republicanes derrotaren les franquistes, la matinada del 24 de maig, i pogueren avançar cap a Montesquiu per la vall que forma el barranc del mateix nom o de la Podega. Seguint el mateix camí que feren els republicans, arribarem als pobles abandonats de Montesquiu i del Pui de l’Anell, indrets on el xoc entre ambdós bàndols produïren un elevat nombre de baixes entre els xicots de la lleva del biberó.
El camí de retorn cap a Aramunt, punt de partida de la caminada, et deixa el regust d’haver trepitjat i fins i tot reviscut un petit trosset de la nostra història.
